diumenge, 18 d’agost de 2013

Reportatge 3: 2000 anys enriquint el seu patrimoni

Claustre del col·legi de St. Jaume i St. Maties

La ciutat de Tortosa fou fundada pels romans a mitjans del segle I a.C.
La Dertosa romana s’edificà a la zona baixa d’un dels turons pels quals actualment creix la ciutat. Ja llavors era considerada ciutat municipi.
Als voltants d’on avui en dia es troba la Catedral de Santa Maria, hi havia el fòrum romà.
La ciutat estava vertebrada al llarg de dos eixos importants, el Cardus (actualment els carrers Dr. Ferran i Taules Velles) i el Decumanus (actualment els carrers Croera i Ciutat).
L’acròpolis es trobava al turó del castell de la Suda.
La importància del riu Ebre amb la Mediterrània va fer que Tortosa esdevingués una ciutat multicultural i de confluència marítima durant una gran part de la seva història. L’elevat comerç fluvial i l’existència de l’únic pont estable entre Saragossa i el mar, convertí la nostra ciutat en cabdal tant en el comerç marítim i fluvial com en el terrestre, amb el que va determinar la seva història.
Tortosa té un important patrimoni històric i artístic, fet pel qual és considerada una ciutat amb més de 2000 anys d’història.
Aquest gran conjunt que presenta va ser declarat Conjunt històric-artístic d’interès nacional l’any 1976, encara que per desgràcia segueix sent poc conegut.
De tot el seu patrimoni, els tres monuments més importants són el Castell de la Suda, la Catedral de Santa Maria i els Reials Col·legis.
El Castell de la Suda fou construït al segle X com a alcassaba i està situat a l’antiga acròpolis romana. Des de l’època de Jaume I fou utilitzat com a residència reial. Aquesta fortificació, ara restaurada, actualment és el Parador Nacional de Turisme del Castell de la Suda.
De l’època medieval (s.XIV) es conserva part de la muralla de Remolins i del Rastre, el Portal del Romeu i la Torre del Célio.
De la segona meitat del segle XVII, cal destacar el conjunt fortificat de les Avançades de Sant Joan que comprèn dos cossos de fortificació i un tram de fortificació anterior del segle XIV.
El cos superior té diferents fortins i baluards, entre els quals hi ha les primeres avançades. Al segon cos es troben les segones avançades i al seu extrem oest està adossada a la muralla del segle XIV.
També cal destacar el Fortí del Bonet que forma part del segon recinte defensiu del Rastre. Està format per un baluard envoltat per un fossat estret. El seu interior té dos nivells. A l’inferior hi ha dues naus subterrànies de volta de canó i al superior hi ha espitlleres i troneres per a l’artilleria. Conté també un gran escut heràldic sense identificar.
De la segona meitat del segle XVII es conserven els baluards de la Victòria, de les Creus i del Sant Crist, situats al turó del Sitjar.
El baluard de la Victòria està connectat amb el Fortí del Bonet i el baluard de les Creus. Des de les Creus a la Victòria es conserva una fossa de grans dimensions. L’únic element medieval que es conserva en aquesta zona és l’antic portal de Tarragona i una torre que s’hi troba adossada.
El Fortí d’Orleans, del segle XVIII, el va fer construir el Duc d’Orleans quan els francesos es varen establir a la ciutat a la guerra de Successió. A la seva part superior hi trobem troneres i espitlleres i al seu interior hi ha unes estretes cambres i restes de dependències subterrànies. Està situat en una zona elevada i és de difícil accés; originàriament estava comunicat amb les fortificacions del turó del Sitjar.
El Fortí de Tenaces, de la primera meitat del segle XVIII, es tracta d’una zona defensiva situada al nord de la muralla de Remolins.
Al lloc on anteriorment s’havia ubicat el fòrum romà, la seu visigòtica, la mesquita de cinc naus i la catedral romànica; actualment trobem la Catedral de Santa Maria de Tortosa. Es caracteritza per una barreja d’estils, entre els quals hi predomina el gòtic. La seva primera pedra fou col·locada el 1347 a la seu nova. El 1757, l’obra quedà interrompuda i per aquest motiu, la façana principal d’estil neoclàssic, encara resta inacabada.
La Catedral conté una planta basilical de tres naus, sense creuer, amb capelles laterals entre els contraforts i coberta amb voltes de creueria pròpies del gòtic català.
El seu absis amb doble deambulatori, creat a partir de capelles que es troben comunicades entre elles, la fan única a Catalunya.
El claustre, del segle XIII, és de l’estil arquitectònic cistercenc. La seva planta és trapezoïdal i està format per arcs ogivals, fusts, capitells llisos i capitells que representen les escenes de la Passió (probablement del claustre romànic), situats a la porta d’accés al pati del claustre actual.
Sota les galeries de les dependències de la canònica agustiniana, es reunien els membres del Consell de la Ciutat durant l’edat mitjana.
El Retaule Major de Santa Maria de Tortosa, de la meitat del segle XIV, conegut com a Retaule de la Mare de Déu de l’Estrella, regeix al darrere de l’altar major. Fet de fusta daurada i policromada i amb forma de políptic.
De l’estil barroc cal destacar la portalada principal i la Capella de la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat. La capella és d’una nau i està coberta amb volta de canó. Presenta un retaule de marbre amb la imatge de la Mare de Déu de la Cinta, recobriments de jaspi de Tortosa per tota la capella, olis sobre llenç del Naixement i l’Anunciació i imatges de St. Pere i St. Pau.
L’altra portalada, la Porta de l’Olivera, data del segle XVIII i es troba la Verge de la Cinta al bell mig de la portada flanquejada per St. Pere i St. Pau. A les columnes de la portalada estan les antigues patrones de la ciutat, Còrdula i Càndida.
La nostra Catedral també conté una pila baptismal feta de jaspi de Tortosa, la qual fou un regal per al bisbe de Tortosa per part del Papa Luna.
Actualment la Catedral acull l’Exposició Permanent de Santa Maria de Tortosa, del Fons Artístic de la Catedral i Canònica de Santa Maria.
De les peces més rellevants de l’exposició cal destacar el cadirat renaixentista de Salamanca, la làpida trilingüe escrita amb llatí, hebreu i grec, diferents còdex, llibres i pergamins i l’Estela Jueva.
Els Reials Col·legis, considerats la Joia del Renaixement, són un dels millors conjunts arquitectònics de l’època renaixentista catalana.
Foren fundats per Carles V per tal de convertir els moriscos al cristianisme. El conjunt dels Reials Col·legis està format per tres edificis: l’Església de Sant Domènec, el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties i el Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec.
L’Església de Sant Domènec fou construïda al segle XVI. Està formada per una sola nau sense creuer i amb capelles situades entre els contraforts. La seva portalada té escultures de gran qualitat que van ser escapçades al segle XIX. Al seu interior hi ha les làpides funeràries de Baltasar Sorió, lector de la Catedral, i Juan Izquierdo, bisbe de Tortosa del 1574 al 1585, destacades persones en la construcció i la fundació dels Reials Col·legis.
A la nau central hi trobem l’antic l’Armari-Arxiu de la ciutat, el qual té un important valor. El seu interior està decorat amb l’escut de Tortosa i la figura de l’Àngel Custodi, patró de la ciutat.
També trobem l’antiga Portalada de la Casa del Consell de la ciutat, edifici que fou enderrocat al 1915, situada a l’actual sortida de la plaça Mossèn Sol.
L’Església de Sant Domènec també acull el Centre d’Interpretació del Renaixement, que es pot visitar al llarg de tot l’any, i ens mostra la història de la Festa del Renaixement, el llegat patrimonial i cultural de la ciutat i del territori, vestits de l’època renaixentista i un audiovisual sobre la festa.
El Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties llueix una portalada amb l’escut del seu fundador al centre, figures de Sant Jaume i Sant Maties, patrons del col·legi, situats dintre d’unes fornícules custodiades per l’àngel patró de la ciutat.
També hi destaca el seu claustre d’estructura italiana amb unes columnes i arcs de mig punt. A la primera galeria s’hi observen els bustos dels qui podrien ser jueus i moriscos i a la planta baixa hi ha els símbols dels evangelistes. A la segona galeria hi destaca el fris de les efígies i els escuts de les parelles reials de la Corona Aragonesa, des de Ramon Berenguer IV i Peronella, fins a Felip III i Margarida d’Àustria. També a la segona galeria s’hi observen uns medallons amb la imatge de profetes i apòstols i ocupant els angles de la mateixa hi apareixen quatre carasses com a símbol de la personificació dels vents.
En el mateix edifici, actualment s’hi troba l’Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre.
Pel que fa al Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec cal destacar la portalada on hi ha una inscripció que indica la seva fundació i a la part superior s’hi troba l’escut de Felip II. A l’arc de mig punt de l’entrada hi trobem l’heràldica dels dominics. De l’edifici original s’hi conserven alguns altres elements, dels quals hi destaquen el pou del pati i les escales. Actualment és l’Escola Oficial d’Idiomes.
D’altres llocs importants de la ciutat cal destacar els Jardins del Príncep, situats al vessant nord-est del Castell de la Suda, a l’antic Balneari d’en Porcar, és un museu d’escultures a l’aire lliure de l’escultor Santiago de Santiago.
Va ser al 1989 quan l’Ajuntament va aprovar la proposta de fer un museu als jardins de l’antic balneari. Els Jardins i el Museu varen ser inaugurats pel príncep d’Astúries al 1991.
El museu, sota el títol “L’home, la seva motivació i el seu destí”, presenta escultures des de l’home primitiu fins a la conquesta de l’espai pels astronautes. També cal destacar els jardins botànics on hi ha espècies autòctones, entre d’altres d’arreu del món.
A Tortosa també trobem un dels calls més importants i més antics de la Península Ibèrica. Els seus estrets carrers ens transporten a l’antiga aljama tortosina on encara es poden trobar els edificis més significatius d’aquella època.
Al carrer Major de Remolins trobem la Terrisseria on estava el forn per a coure el fang. Al mateix carrer està situat el forn jueu, que va pertànyer a la família Montcada, on es feia la cocció del pa. Al carrer d’en Fortó s’ubica la carnisseria jueva que pertanyia als Sentmenat i va passar a ser dirigida per l’aljama, que eren els qui s’encarregaven que la carn que compraven els jueus estigués purificada. Al carrer Jerusalem es troba la Sinagoga del Call Vell, del segle XIV. Entre el carrer Major de Remolins i la Travessia Mur hi ha la Sinagoga - Casa de Sant Jordi, que durant molt de temps es va creure que era el lloc on estava situada la Sinagoga i en els darrers estudis s’ha demostrat que fou construït com a hospital. A la plaça Menahem Ben–Saruq es troba la Torre del Célio i a la Travessia de Vandellòs s’hi ubica el Portal dels Jueus.
De la nostra ciutat també cal destacar algunes esglésies i convents.
El convent de Santa Clara es va fundar a la segona meitat del segle XIII i és un dels més antics de l’ordre de les clarisses a Catalunya. De la construcció gòtica se’n conserven dues parts del claustre formades per arcs trilobulats que descansen sobre les columnes del que es creu que seria l’antic dormitori. L’edifici, juntament amb els documents i tot els objectes del seu interior es van veure greument afectats amb les guerres dels segles XIX i XX.
El convent de la Puríssima Concepció Victòria està situat al carrer Montcada. Fou fundat el 1642 amb motiu de la victòria tortosina en el setge francès durant la Guerra dels Segadors. Té un claustre, una església de gran importància i unes portalades. Es caracteritza per l’ús de les cúpules a terç punt. Al seu interior es troba la imatge barroca del Crist de fusta tallada. Tot i que el convent va patir greus desperfectes durant la Guerra Civil, és una de les obres més importants de l’arquitecte Juan Ibáñez.
L’església de Sant Antoni Abat, situada al carrer Montcada, actualment acull el Centre d’Interpretació de la Setmana Santa, on s’exhibeixen els diferents passos de les respectives confraries de la Processó de la Setmana Santa de Tortosa.
Un altre edifici singular que cal mencionar de la nostra ciutat és La Llotja medieval. Des del 1933 està situada al parc Teodor González, però els seus orígens es remunten al segle XIV. L’edifici, originàriament es feia servir per a activitats comercials, entre les quals servia de dipòsit de mercaderies i per a l’emmagatzematge del blat i per a l’aixopluc de les mercaderies. Estava situada a la façana fluvial, entre el carrer Llotja i el carrer del Pes de la Palla, al costat de les drassanes. Està dividida en dues naus i s’obre a l’exterior per tres dels seus costats amb grans arcs apuntats.
També cal destacar alguns palaus de la ciutat. El Palau Despuig, del qual destaca la seva gran escala del pati interior, les bigues del sostre i la galeria gòtica. El Palau Oriol està situat al carrer de la Rosa, al costat del Palau Despuig, i destaca el seu pati que és de gran interès i els embigats. El Palau Episcopal Romànic està situat al davant del Palau Episcopal Gòtic i actualment només conserva contraforts, arcs i columnes interiors originals. Pel que fa al Palau Episcopal Gòtic cal destacar-ne el seu pati amb galeries formades per arcs apuntats, la capella, la seva coberta i el seu interior i la portalada. El Palau Oliver de Boteller, de finals del segle XV, actualment està situat al carrer Doctor Ferran. El palau només conserva els merlets i la façana. Fou traslladat pedra a pedra el 1962, des de la façana fluvial fins al lloc on actualment està situat i està declarat Bé d’Interès Cultural. Al costat del palau s’hi troba l’antiga Font Gòtica, que també fou traslladada pedra a pedra des de la plaça Agustí Querol. Un altre dels palaus de la nostra ciutat és el Palau Capmany, del segle XVIII, situat al carrer de la Rosa, del qual en destaca la seva façana, el seu pati emmanisat de l’arquitectura islàmica, que data del segle XIX. També hi ha el Palau Montagut, situat al carrer Sant Anna.
Del modernisme català destacarem tres edificis importants: el Mercat Municipal, l’Escorxador Municipal i la Casa Grego.
El Mercat Municipal, construït entre el 1886 i el 1887, compta amb un total de 2650 metres quadrats.
L’Antic Escorxador Municipal, fou construït en terrenys guanyats al riu per l’arquitecte Pau Monguió, entre el 1906 i el 1908, amb una estructura de pavellons en el qual es combinen els espais oberts i tancats. Actualment aquest edifici emblemàtic acull el Museu de Tortosa, Històric i Arqueològic de les Terres de l’Ebre que acull diverses peces de la col·lecció municipal, des dels ibers fins a la modernitat.
La Casa Grego està situada a la Plaça de la Cinta i fou construïda entre el 1907 i el 1908 per l’arquitecte Pau Monguió. Hi destaca, sobretot, la seva façana.
Tot aquest conjunt històric i cultural dels edificis més emblemàtics de la nostra ciutat són els que constitueixen el ric patrimoni Històric i Artístic i amb tot plegat, fan que Tortosa, una ciutat amb més de 2000 anys d’història, segueixi ben viva arreu del territori.