diumenge, 16 d’agost de 2015

Reportatge IV: Tortosa, el seu folkclore i la variada gastronomia





De la ciutat de Tortosa cal destacar-ne la seva gastronomia que combina productes del Delta, de l’horta i de la muntanya i encara preserva diferents especialitats de les tres cultures: l’àrab, la jueva i la cristiana.
Pel que fa als entrants, caldria esmentar el paté d’olives mortes, la sopeta de farigola i l’empedrat tortosí. A les nostres terres hi abunden els plats cuinats amb l’arròs del Delta, entre els quals hi hauria la paella de l’horta, l’arròs a la tortosina o l’arròs amb bacallà conegut com arròs a “l’abadejo”.
De les receptes de les nostres terres caldria fer referència a l’olla barrejada, el potatge, els fideus tortosins i el recapte, entre molts d’altres. Entre els productes marítims i fluvials en destacaríem les mariscades, el suquet de peix, la sípia al forn, els musclos del Delta i les sardines salades a la pagesa.
Però entre tota l’àmplia i variada oferta de productes de Tortosa i els seus voltants cal rellevar-ne la baldana tortosina. Aquesta és una mena de botifarra negra elaborada amb arròs, magre de porc, pinyons, espècies i oli d’oliva autòcton.
De les postres tortosines cal subratllar les coquetes de sagí, les garrofetes del Papa, el menjar blanc, el panoli, la sopa de la reina, la Cucafera i els pastissets de Tortosa.
Les coquetes de sagí, també conegudes com a coquetes de Maria o de Sant Blai, tradicionalment s’elaboraven per a menjar-se en els àpats de la Festa Major.
Una de les llegendes diu que a aquestes coquetes se’ls fa una creu a sobre per a recordar que Sant Blai va curar un nen que s’estava morint perquè tenia una espina clavada a la gola. Sant Blai li va posar la mà a la gola i li féu el senyal de la creu i, d’aquesta manera el va poder curar.
El pastisset de Tortosa és un altre dels dolços més coneguts de la ciutat.
La seva llegenda ens explica que al segle XI la ciutat de Tortosa era sarraïna i el seu rei era un fanàtic pels dolços. Com que no en tenia prou amb les postres que li portaven va fer convocar a tots els pastissers i els prometé una gran recompensa a aquell que li fes un pastís digne de sa majestat.
Un d’ells va elaborar un pastisset amb cabell d’àngel, mel i licor i li va donar la forma de mitja lluna.
I des d’aquell moment el pastisset ha simbolitzat la bona feina dels pastissers artesans de la ciutat.
El menjar blanc és present en molts dels tractats de la cuina medieval catalana i és una de les postres més populars de Catalunya.
Es creu que els seus orígens es remunten en l’època dels monjos de l’Edat Mitjana que el difonien per les seves terres i propietats.
Antigament estava elaborat amb llet d’ametlles dolces però en l’actualitat es fa amb llet de vaca i farina d’arròs.
Les garrofetes del Papa són una de les especialitats de Tortosa.
La seva història diu que el Papa Luna estava molt delicat de salut perquè tenia l’esòfag cremat per les medicines. Aquest fet li impedia menjar i digerir els aliments.
El metge li va recomanar que prengués alguna cosa suau i que contingués ou, farina de blat, sucre...
Van fer cridar als experts culinaris i ningú va ser capaç de trobar cap aliment adequat per al seu delicat estómac.
Un tortosí que residia a Bítem es va assabentar del problema i es va presentar a Peníscola dient que tenia la solució. Van elaborar un menjar a partir de batre ou, afegir sucre, llet i farina i finalment coure-ho al forn. Un cop elaborat li van donar al Papa Luna i aquest va poder alimentar-se i va viure fins als noranta-tres anys.
El pastís de la Cucafera és un dels dolços coneguts a Tortosa i està elaborat amb bescuit, nata muntada, licor, cafè i kiwi.
Aquest pastís està inspirat en una de les bèsties mitològiques del folklore tortosí, la Cucafera. Explica la llegenda de l’època que Rubí, la filla del rei, havia estat encantada per un bruixot i amagada a una cova prop de Tortosa. En aquella cova hi vivia la Cucafera, una bèstia que treia foc pels ulls i bromera per la boca. Uns follets li van explicar a Rufolet que per poder alliberar a la princesa hauria de tallar-li la cua i les orelles a la Cucafera i llavors, la bèstia es tornaria mansa.
Finalment en Rufolet va convertir la Cucafera en un animal pacífic i va alliberar a Rubí i aquesta es va enamorar d’en Rufolet.
Quan ells tornaven cap a Tortosa van trobar-se amb una comparsa de dolçainers, grallers i tambors que anaven pels carrers de la ciutat amb motiu de la celebració del dia de Corpus. Als ciutadans els va fer tanta gràcia la fera que a partir d’aquell moment va passar a formar part de totes les festes. Actualment la cucafera ja no és de carn i ossos perquè en Rubí i la Cucafera van anar-se’n amb en Rufolet al seu país i ningú els va veure més.
Aquesta és la llegenda però la tradició popular explica com una gran tortuga marina es va quedar embarrancada a la desembocadura de l’Ebre i uns pescadors de Tortosa, que van quedar-se fascinats en veure-la, la van reproduir i lluir pels carrers de la ciutat en la festivitat del Corpus.
Actualment hi ha tres cucaferes que simbolitzen la mare i les seves dues filles. Les cucaferes daten de principis del segle XX. El seu cap és de fusta tallada i el cos és de metall i està recobert per una lona policromada que imita la closca d’una tortuga.
D’entre els altres éssers de la Cort de Bèsties de Tortosa en destaquen uns quants entremesos. Els entremesos eren les representacions teatralitzades dels seguicis festius que tenen els seus orígens en l’edat mitjana, a les festes del Corpus. Solien tenir una funció simbòlica i didàctica.
El Bou prové de l’entremès del Naixement o bé d’alguna festa profana. És una figura divertida i ara es pot veure en cerimònies de festa, correfocs i actes solemnes. Està fet de fibra de vidre i el van construir al 1982.
L’Àguila de Tortosa també se situa al segle XVI i es creu que podria representar al Casal d’Aragó ja que, es tenia com un símbol heràldic i per això podria dur una corona. L’Àguila té un ball propi i avui i dia actua en les festivitats de la Festa Major i les Festes del Renaixement. L’Àguila originària es té constància que era molt gran i pesada i l’havien de dur un portador i tres ajudants. Al 1556 en van fer una altra i aquesta la feia ballar i desfilar Mossèn Boteller. Als anys 80 van fer-ne una reconstrucció però pesava tant que només va poder sortir un dia al carrer. Finalment van fabricar l’Àguila actual que està feta de fibra de vidre però se’n desconeix el seu constructor.
Un altre entremès molt popular de la nostra ciutat són els Cavallets, fets de cartró pedra i que es troben documentats a partir del segle XV. Els seus portadors duen cascavells a les cames per emfatitzar el ritme de la dansa. Amb la seva coreografia representen una lluita entre moros i cristians. Els actuals cavallets són de l’any 1982 i actuen en les diferents festivitats, però sobretot a la Festa del Renaixement.
Els Nanos apareixen a les celebracions de Catalunya i de València a mitjans del segle XVIII i sorgeixen com a contraposició dels gegants, per la seva alçada i el paper divertit i burlesc. En 150 anys se n’han fet una seixantena.
A la nostra ciutat hi ha 4 parelles de Gegants: Rufo i Rubí, Mariana Curto i Cristòfol Despuig, Caxixa i Bonjuhà i Nabil i Zoraida.
Rufo i Rubí, els coneguts gegants de l’edat mitjana van ser construïts el 1957 per l’escultor Pedro Aixendri Chavarria, ja que, els originals van desaparèixer durant la Guerra Civil. Quan els van fabricar mesuraven quatre metres i eren els més alts de Catalunya, però com que pesaven molt no els podien fer ballar i van haver de reduir-los. Al 1980 els van rebaixar l’alçada i van confeccionar-los-hi uns nous vestits molt més lleugers. Al cap d’uns quants anys els van reformar de nou fent-los de l’alçada original i més lleugers i els hi van canviar els vestits perquè s’havien fet malbé pel pas del temps.
Caxixa i Bonjuhà van ser construïts el 1999 i representen la cultura jueva de la nostra ciutat. La Caxixa era una jueva tortosina i en Bonjuhà un jueu batejat. La Caxixa vivia a la Suda i es diu que un ciutadà de Tortosa la va anar a buscar per a que es pogués batejar, però no van aconseguir fer-li la conversió. Llavors la van fer tornar al castell i els procuradors de la ciutat van acusar al ciutadà i al vigilant per aquest fet.
Cristòfol Despuig i Mariana Curto van construir-se el 1996 amb motiu de la celebració de la primera Festa del Renaixement. En Cristòfol Despuig era un donzell quan va casar-se l’any 1530 amb Mariana Curto, filla d’una família de l’oligarquia tortosina. L’any 1548 Despuig va ser procurador de la ciutat i posteriorment va ser anomenat cavaller. Al 1557 va acabar d’escriure “Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa”, una de les obres literàries més importants del Renaixement català. Així doncs, aquesta parella de gegants representa a l’humanista tortosí i a la seva esposa.
Nabil i Zoraida van ser construïts per l’escultor Pedro Aixendri el 1958. Més tard se’ls hi van canviar els vestits i accessoris igual que als gegants cristians.
Es diu que en Nabil era un missatger del Regne de Taifes i que aquest viatjà a València per parlar amb el rei del califat i es va enamorar de la seva germana, Zoraida. Un general del rei valencià estava molt gelós de l’amor entre ells dos i va matar al rei per poder casar-se amb Zoraida. Una esclava de Zoraida, que era de Tortosa li va dir a Nabil que reclutés un exèrcit de la ciutat i rescatés a Zoraida. Finalment, en Nabil va lluitar amb el general en una justa i el va poder vèncer. Nabil i Zoraida van marxar cap a Tortosa i van viure a la Cort del Castell de la Suda, on van regnar-hi durant molt de temps.
En els darrers anys s’han construït quatre parelles de gegants d’una alçada inferior i que pertanyen a les diferents colles de la ciutat. Entre les diferents parelles de gegants en destaquen la parella en honor a dues persones molt conegudes de la nostra ciutat: Pepeta la Paisana, curandera i Ramon, el barber.
En una de les edicions de les Festes de la Cinta es van presentar uns nous gegants de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa que són la reconstrucció dels gegants desapareguts de l’any 1858, Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.
Aquest és un breu recull de la gastronomia de la zona i de tot el folklore tradicional de la ciutat de Tortosa que ha seguit ben viu des dels seus orígens medievals. Entre tota la història, tradicions i rondalles de la nostra ciutat hi segueixen estan ben presents les tres cultures. La ciutat de Tortosa segueix conservant les seves arrels culturals amb els menjars més típics de les terres i amb els diferents actes festius celebrats a la Festa del Renaixement i a les Festes Majors, entre d’altres.


Tortosa, Terres de l'Ebre,  agost del 2015


Redactat per: Irene López.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada