divendres, 21 de novembre de 2014

XIX Diada dels Amics dels Castells








La XIX edició de la Diada se centra en El Setge de la Tortosa de 1708

La trobada anual dels Amics dels Castells va tenir lloc a Tortosa i va comptar amb la visita guiada a diferents atractius turístics de la ciutat, entre els quals hi destaca el claustre i l’església del Convent de Santa Clara o el retaule barroc de Santa Càndia i Santa Còrdula.
El punt de trobada d’aquest any va ser a l’exterior de l’Hospital Verge de la Cinta, concretament, al baluard del Carme, on el president de l’Associació dels Amics dels Castells, Jordi Jordan, va ser l’encarregat de donar la benvinguda a tots els assistents.
A continuació, l’estudiant d’història per la UNED, Gerard Climent, va explicar la importància del baluard de la Victòria per la Vegueria de Tortosa al segle XVIII, ja que era un dels punts estratègics més rellevants.
Després, els assistents van dividir-se amb dos grups i van dirigir-se fins al Convent de Santa Clara i l’Escola d’Art i Disseny de Tortosa, respectivament.
Un estudiant de belles arts, va explicar l’origen del Convent de Santa Clara, de l’ordre de les Clarisses.
El Convent té un claustre que pertany al gòtic provençal i conté arcs triobulats amb capitells llisos.
Aquest convent va ser assetjat durant la Guerra Civil i va quedar molt malmès, i no va ser fins molt temps després que les monges clarisses van tornar al convent i van restaurar-ne algunes parts. Actualment encara es conserven alguns dels arcs i les restes d’unes pintures del segle XVII.
En referència a l’antic Convent del Miracle de Remolins, cal esmentar que hi havia una torre medieval on hi habitava una congregació i unes altres torres buides on hi havia carmelites descalços.
Aquest lloc era considerat el Santuari de la Mare de Déu del Miracle, però durant la batalla fou assetjat. Llavors, es va decidir construir la part nova on s’hi ubicà un convent, que era de propietat municipal.
Més tard va esdevenir un magatzem da sal, una presó i una caserna.
Malgrat tot, però, amb la Guerra Civil torna a sofrir destrosses importants i acaba enderrocat, davant la inoperància de “Regiones Devastadas”.
Anys més tard, es va construir l’actual Escola de Remolins.
Al Convent de Sant Joan, l’Escola d’Art i Disseny de Tortosa, es va poder visitar el Retaule barroc de Santa Càndia, Santa Còrdula, restaurat recentment.
Aquest convent és d’estil barroc tardà i va ser incendiat el 1936 i restaurat posteriorment, el 1941.
Actualment, també és la seu del Casal tortosí i acull els Serveis Socials.
Pel que fa al retaule, la seva història i l’explicació de tot el seu procés de reconstrucció, formen part d’una detallada exposició, Or i Color al segle XVII, que es podrà visitar fins el 30 de gener.
La directora de l’Escola d’Art i Disseny de Tortosa, Carme Clemente, explicà que “es tracta d’una obra inèdita i singular del barroc del període classicista que forma part de l’arquitectura de l’indret”.
El retaule, en el seu format original, mesuraria uns 7 metres d’alçada i consta d’unes columnes salomòniques, elements clàssics i destacada iconografia vegetal. Està fabricat amb fusta de pi policromada, amb una preparació de guix i l’ús de la tècnica de l’estofat, que li dóna un aspecte més luxós, així com també, el fet d’emprar l’or fi de 24 quirats per fer tots els acabaments i detalls.
El procés de reconstrucció de la peça ha estat molt costós i ha constat d’un total de 12 processos i de més de 17.500 hores de treball.
Per poder-ho dur a terme van haver de seguir-se una sèrie de passos, que ens van exposar molt detalladament.
-Documentació: En primer lloc, van informar-se sobre l’origen del retaule que havia estat més de 300 anys conservat a la Catedral de Santa Maria de Tortosa. Posteriorment, des de l’Escola d’Art de Reus, van elaborar una reconstrucció en 3D del retaule en les seves dimensions originals.
-Diagnosi: Un detallat procés d’observació amb lupes, infrarojos, llum ultraviolada...
-Anàlisi dels materials: Moment en el qual es van extreure micromostres de l’objecte per identificar els seus materials i components.
-Fixació de la policromia: Amb una col·la animal especial es van fixar totes les peces del retaule.
-Desinsectació: Es va fer un tractament molt efectiu, l’anòxia, per tractar els corcs sense que tingui cap mena de perjudici per a les peces.
-Consolidació de la fusta: S’injecten una sèrie de components per tal que aquesta es mantingui.
-Neteja del retaule: En aquest pas, és molt important la preservació dels materials, la pintura i els elements decoratius. És una metodologia de treball molt rigorosa.
-Sanejament: S’extreuen tots els claus, fustes mal posades... del retaule.
-Estabilització estructural: Es tornen a col·locar les bases de les columnes.
-Sistema de presentació final: Es fan els últims retocs, es busca un espai adient...
-Informe tècnic: S’elabora una fitxa tècnica que s’ha de lliurar als responsables i propietaris de la peça.
-Difusió de l’obra: És el punt més important, i que ens implica a tots, promoure el patrimoni cultural de la nostra ciutat i implicar-se en la seva conservació i divulgació.
Més tard es va visitar el Forn de la Canonja, un altre dels llocs destacats de la ciutat i que, breument encapçalarà un projecte important per la promoció turística de la zona del Casc Antic de la ciutat.
L’arqueòleg dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, Joan Martínez, va explicar que “aquest recinte era una antiga canònica del conjunt catedralici” i que “compta amb un pati on s’hi troba part de la muralla”.
En aquest recinte s’hi trobaven menjadors, dormitoris, l’aula capitular i el forn, on encara avui dia podem observar les marques de les cendres i del fum de la xemeneia. També s’hi conserva un pou d’època moderna.
Oriol Forné, un dels caps del nou projecte del Forn de la Canonja, explicà que “per evitar el seu deteriorament s’ha pensat restaurar-lo i posar diversos establiments dedicats al món de la restauració als baixos”.
Alguns d’aquests establiments seran una gelateria, una hamburgueseria, una braseria o un bar de tapes, i a més, a la part de dalt de l’edifici, hi haurà un petit hotel, que permetrà el lloguer d’habitacions per als turistes de la zona, en un lloc tan emblemàtic com la façana lateral del museu de la Catedral, i situat al bell mig del Casc Antic de la ciutat.
En el tram final de la jornada es va visitar la façana principal de la Catedral, d’estil gòtic i renaixentista, que compta amb importants elements de Jaspi de la Cinta, molt destacat en l’època, i que era sol·licitat per a la construcció de les muralles durant el setge.
Es van recordar les dues hipòtesis de la façana inacabada, ja que en “Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa”, de Cristòfol Despuig, es diu que no es va acabar per falta de diners, tot i que, també es creu que no es va seguir en la seva construcció perquè la seva alçada impediria que els canons poguessin defensar la ciutat.
La XIX Diada dels Amics dels Castells va finalitzar a l’Assoc, els banys àrabs vells.
L’edifici, acollia els banys àrabs vells de la ciutat i presenta unes estructures de bòveda i un arc de ferradura.
Allí, el president de l’Associació, Jordi Jordan, explicà l’origen de l’edifici i la seva posterior reconstrucció.
Finalment, van donar les gràcies a tots els participants de la XIX Diada.


Tortosa, Terres de l’Ebre, 16 de novembre de 2014


Redactat per: Irene López

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada