dimarts, 20 de setembre de 2016

L'essència de la Setmana Santa Tortosina






  
Tortosa es va endinsar en la Setmana Santa del 19 al 28 de març

El Diumenge de Rams s’inicià amb la tradicional missa de Rams i amb la benedicció de les Palmes. No obstant, alguns dels actes habituals de la nostra Setmana Santa es van veure afectats per la pluja i també perquè just el mateix diumenge va tenir lloc el tràgic accident del bus d’estudiants a Freginals que va suposar una àmplia mobilització dels màxims serveis de les nostres terres i, especialment, de Tortosa. Per tots aquests motius no es va poder celebrar la tamborada que es fa en acabar la missa i els passos no van exposar-se a la plaça de la Cinta, pel risc de pluja.
Tot i els inconvenients de primera hora, per la tarda es va celebrar la Processó de la Passió, la més rellevant de la ciutat i que compta amb un important conjunt escultòric que conforma els onze passos que la distingeixen. Aquest any la processó ha variat el recorregut, recuperant el seu originari, que acabava a la plaça dels Dolors, tal i com es feia l’any 1806.
El primer pas és el de “L’Oració de l’Hort”, també anomenat Pas dels Pagesos, on ens mostra la imatge de Jesús resant tota la nit i acompanyat dels seus dotze apòstols que estan dormint sota l’ombra de l’olivera, que es podria considerar l’element més representatiu del pas. El seu autor és Carles Riba, fou construït el 1941 i té 5 figures.
El pas pertany a la confraria més antiga que participa en els actes de la Setmana Santa, la Confraria de Sant Antoni dels Pagesos, que deu el seu nom al patró dels animals i dels pagesos, Sant Antoni Abat.
L’any de fundació de la Confraria és el 1363, tot i que els seus estatuts daten del segle XVI, al 1586. L’església i actual seu de la confraria és l’actual Centre d’Interpretació de la Setmana Santa.
Les vestes d’aquesta confraria vesteixen un hàbit de color verd amb la capa blanca i duen el símbol gremial al seu escut.
El segon, és el de “La flagel·lació”, sovint conegut amb el nom de Pas del Roser. El seu autor és Claudi Rius i el construí el 1945. 
Aquest pas, amb 4 figures, pertany a la Confraria de la Mare de Déu del Roser, fundada l’any 1944, i que desfila a totes les processons amb l’estendard propi del pas, encarregat a les monges del Reial Monestir de la Puríssima Concepció Victòria, just quatre anys després de la creació del pas. L’hàbit que duen els membres d’aquesta confraria, ubicada a l’església del Roser, són de color blau fosc amb una capa blanca i amb un escut que duu l’anagrama de “Maria” envoltat per un rosari, una corona reial i una rosa.
El tercer pas és el de “La Coronació d’Espines”, també té 4 figures i és de l’autor Claudi Rius. Fou fabricat l’any 1948. El pas pretén recrear el passatge evangèlic de Sant Mateu, on es descriu com Jesucrist fou despullat al Pretori i coronat d’espines.
L’altre pas de la Confraria és el de “La verge de les Angoixes”, de l’autor Àngel Acosta i realitzat l’any 1999. Consta d’una figura central, la de la Mare de Déu, que reflecteix el gran sofriment i dolor que sent pel destí del seu fill. El més destacat és l’expressió del seu rostre on es poden observar unes llàgrimes realçades amb vernís sintètic per donar-li més realisme. També hi destaca una daga que duu clavada al cor i la corona de plata amb pedres incrustades. Aquest pas ha estat restaurat i ara, la Mare de Déu, compta d’un nou mantell i una corona més polida i perfeccionada. El pal·li, que fins ara la cobria en totes les processons, ara només es podrà veure al Centre d’Interpretació de la Setmana Santa.
Els passos pertanyen a la Confraria de la Puríssima Sang, l’única que en té dos. Aquesta confraria fou fundada l’any 1558, tot i que, els seus estatuts foren aprovats el 1587. Des de finals del segle XVI havia tingut una església pròpia, però aquesta fou enderrocada el segle XX. Actualment, té la seva seu al Col·legi Diocesà de la Sagrada Família.
Els hàbits d’aquesta Confraria són de color vermell amb una capa blanca i un escut brodat que duu la creu i encerclada per la corona d’espines.
El cinquè pas és el de “Jesús davant Pilat” o “Pas de l’Ecce Homo” i fou elaborat pels Tallers Salesians de Barcelona el 1942, quan l’alcalde de la ciutat l’encomanà fer. Consta d’un total de 5 figures.
El pas, pertany a la Confraria de l’Av. de Santa Clara, que fou fundada l’any 1996 per l’associació de veïns del barri de Santa Clara amb l’objectiu d’acompanyar aquest pas que no tenia confraria des de feia temps. La majoria dels seus membres són veïns del barri que pertany al monestir de les clarisses. La seva vesta està inspirada en l’hàbit de les monges d’aquesta ordre i és de color marró fosc amb la capa de color beix i que duu un escut brodat amb la figura de Jesús.
El sisè pas és el de “Jesús de la Passió”, conegut com el Pas del Natzarens, i va ser construït per Claudi Rius l’any 1942. Consta d’una figura central, la de Jesús amb la Creu a l’esquena. Aquest pas es va inaugurar després de la guerra, ja que l’existent fins aleshores, havia desaparegut. L’anterior comptava amb més figures, i una d’elles era “l’Espieta”, tan característica de la Setmana Santa d’aquella època.
Aquest pas pertany a la Confraria dels Natzarens de Jesús de la Passió, que té els seus orígens en els Antics alumnes dels Germans en les Escoles Cristianes. La confraria es fundà l’any 1930, en el qual participà per primer cop en la processó del Diumenge de Rams.
El seu hàbit és de color morat i duu una creu brodada amb la corona d’espines. També porten un cinturó blanc amb els set nusos.
El setè pas és “El Despullament”, també anomenat Pas del Sagrat Cor, elaborat per Àngel Acosta el 2004. Consta de tres figures i no es considera una rèplica de l’anterior desaparegut durant la guerra, ja que aquell contenia cinc figures.
Aquest pas pertany a la Confraria del Sagrat Cor de Jesús, fundada l’any 1999 i que deu el seu nom a la gran devoció que el poble de Jesús sempre ha tingut al Sagrat Cor.
Els seus primers confrares es van proposar recuperar aquest pas que s’havia perdut durant la guerra. Les seves vestes duen un hàbit de color siena brillant amb la capa de color negre i amb un escut del Sagrat Cor brodat.
El vuitè pas és “Ecce Mater Tua”, és a dir, “Heus aquí la teva mare”, de l’autor Innocenci Soriano-Montagut. El pas, també anomenat Pas del Patronat, es va construir el 1958 i consta de tres figures.
El pas pertany a la Confraria Maria Immaculada. L’any 1619 es fundà una confraria sota l’advocació de Maria Immaculada a l’església Sant Antoni dels Pagesos. No es tornà a recuperar fins en temps de la postguerra, quan els membres del Patronat Obrer de la Sagrada Família van decidir donar-li una nova vida i recuperar el seu pas el 1958. Aquell mateix any ja va se’l va poder veure desfilant pels carrers de la ciutat, tot i que, no va ser finalitzat fins el 1959, moment en el qual incorporà la seva última figura, la Mare de Déu.
Les vestes llueixen un hàbit de color blanc amb una capa i un cíngol de color blau cel. Porten guants de color blanc.
El novè pas és el “Crist Crucificat” o “Crist de la Puríssima”. Originàriament, aquest pas fou construït per Fray Humile de Petràlia, el 1635. Durant la guerra, el van intentar cremar i el van lligar amb unes cordes però finalment no van poder endur-se’l. Molt temps després, el van trobar a la mateixa església i no s’havia cremat. Actualment, es conserva al convent de la Puríssima Concepció Victòria. El 1954 es va realitzar una còpia per part dels germans Aleixendri i aquesta és la que actualment conté el pas. A més, el pas conté una relíquia amb un petit fragment de les cordes amb les quals van lligar el Crist i també altres relíquies, com la de Gil de Frederic.
El pas pertany a la Confraria del Sant Crist de la Puríssima fundada l’any 1659 per tal de portar i custodiar la imatge del Crist, que és invocat per demanar pluges. El pas no havia participat mai en la processó del Diumenge de Rams i no va ser fins acabada la Guerra Civil que començà a sortir-hi. El vestit de les vestes d’aquesta confraria vol imitar l’hàbit de les monges del convent i és de color blanc amb una capa negra i un cordó del mateix color que duu els nusos franciscans i el rosari.
El desè pas és “El davallament de la creu”, conegut per la ciutadania com a Pas de la Banca perquè la Confraria va tenir el seu màxim esplendor en el ressorgiment del Banc d’Espanya i en la fundació del Banc de Tortosa, en 1881. Fou creat per Enric Monjo el 1952.
Aquest és el pas més representatiu, ja que conté un total de set figures, les quals, són de mida real. A diferència de tots els altres, els seus colors són molt vistosos, sobretot, en les seves vestidures. Per tal de ressaltar l’expressió, el volum i els colors es fa un acabat amb àcids corrosius, aplicats amb molta cura, per tal de destacar-ne l’or. La seva escultura més rellevant és la de Maria Magdalena, ja que es troba reproduïda a la Catedral de Washington. A més, el pas consta de la calavera d’Adam i un conjunt de claus molt antics pertanyents d’una església i que van ser una donació per al conjunt escultòric.
A més, el pas compta amb una relíquia pròpia elaborada amb jaspi de la Cinta i que té un gravat de la petxina dels pelegrins del Camí de Sant Jaume. La peça vol ser una reproducció de l’escut franciscà i compta amb relíquies de Francesc d’Assís, Enric d’Ossó, de Mossèn Sol, Rosa Mª Moles i la beata Mª Cinta Patrocinio.
Aquest pas pertany a la Confraria de les Cinc Llagues, fundada l’any 1930, i degut al seu pes, és dut per vuit confrares en totes les processons. La seva advocació religiosa està relacionada amb l’ordre dels franciscans i data del segle XIII, en plena Baixa Edat Mitjana. La confraria no es fundà fins el 1930, moment d’importància del sector bancari, i fou fundada per persones vinculades en aquest sector.
Durant el període de la Guerra Civil, aquest pas també es va perdre i no va ser fins el 1950 que es començà a construir-se el nou. L’obra va ser pagada a partir de les aportacions dels bancs i caixes d’estalvi de la ciutat i per les quotes dels confrares. Coincidint amb la inauguració del pas van decidir confeccionar uns nous hàbits. El 1995, es provocà intencionadament un incendi que va perjudicar la plataforma, els guarniments i la instal·lació elèctrica del pas. Afortunadament, les figures no van patir cap desperfecte.
L’any 1997, es constitueix la Germandat de les Cinc Llagues, que obté el reconeixement jurídic i del Bisbat de Tortosa. A més, la confraria també té l’estendard més antic. Les vestes de la confraria duen una túnica grisa amb un cordó vermell que té els set nusos franciscans. La capa i el capirot són negres i duen l’escut brodat a l’alçada del pit i a la banda esquerra de la capa.

L’onzè i últim pas és el de “La Pietat” o Pas de la Passió, i va ser construït el 1941, per Innocenci Soriano-Montagut. Consta de dues figures i, principalment destaca per les vestidures de la Mare de Déu que contenen tocs de pa d’or imitant una tècnica antiga.
Aquest pas pertany a la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, fundada al 1724. Aquesta confraria disposava d’una església pròpia situada al davant del Convent de la Puríssima i des dels seus orígens, el seu objectiu ha estat commemorar els sofriments de Maria. Fins l’any 1936 s’hi guardaven la majoria de passos de la ciutat. El paper de la Confraria ha estat força important a la nostra ciutat, ja que des del 1806 que es responsabilitza de l’organització de la Processó de la Passió.
La Confraria de la Mare de Déu dels Dolors havia estat una de les més nombroses del territori perquè aplegava confrares i penitents vinguts d’altres confraries. Les seves vestes vesteixen un hàbit i un cinturó de color negre. Al pit duen brodat l’emblema dels Set Dolors de Maria, un cor travessat per set espases. Tradicionalment, el vestit s’anava enriquint amb diversos brodats daurats.
I pel que fa a la processó per excel·lència de la Setmana Santa tortosina, la Processó de la Passió o Processó del Diumenge de Rams, cal destacar que els seus orígens es remunten a l’any 1806, en el qual es creu que la processó, ja existent dels Disciplinats, organitzada per la Confraria de la Puríssima Sang, havia anat incorporant altres associacions gremials des del segle XVI.
D’altra banda, la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, a poc a poc, com a d’altres ciutats, va voler implantar un acte relacionat amb la seva devoció. En aquest any es decideix fusionar ambdós actes per fer-ne un de molt més significatiu i rellevant. Tota aquesta informació però, és molt escassa perquè la majoria de documents es van perdre durant la guerra.
A partir d’aquell moment, la processó va adquirir una singularitat pròpia que s’ha mantingut fins als nostres dies. A més, des d’aleshores, compta amb una participació popular on es mostren els costums i tradicions dels tortosins. De mica en mica, es va produir un increment de visitants, tot i que, s’ha de reconèixer que aquesta processó ha hagut de passar períodes molt bons i d’altres de decadència. Per tal de millorar-la, es van començar a reconstruir els passos perduts per la guerra i van passar de ser duts pels portants, a convertir-se en grans passos duts en una plataforma semblant a les carrosses.
Actualment, la processó és organitzada per part de l’Agrupació de Confraries de la Setmana Santa. Es conserva el format instaurat en aquella època, tot i que, s’hi han anat afegint alguns canvis. A la processó, hi participen totes les confraries amb els seus respectius passos i estendards. També compta amb la participació de la Creu dels Improperis i l’estendard de l’Agrupació de Confraries, que es dut per un membre de la confraria i pels borlistes designats cada any.
S’inicia amb els Armats de la Sang de Reus, liderats pel capità manaia. També hi participa la Banda de Cornetes, Gaites i Timbals de la Reial Germandat de Jesús de Natzarè, de Tarragona; la Banda de cornetes i tambors “Verge de la Misericòrdia”, de Reus; la Banda de Tambors del Sagrat Cor de Jesús, la Banda de Tambors de la Immaculada, “Els Batecs” o la Banda de la Confraria del Crist dels Mariners, de Vinaròs.
A més, com a cloenda, hi desfilen les autoritats de la ciutat amb l’acompanyament de la Banda Municipal de Música de Tortosa. La processó també és única pel fet de conservar la tradició llevantina d’obsequiar al públic amb caramels, per tal de treure el mal gust de boca produït per la visió dels sofriments del Nostre Senyor, representats als passos.
Dilluns es va fer un taller de manualitats on els nens han pogut elaborar els seus propis titelles de natzarens i mitjançant el joc i la dinàmica, s’han pogut apropar més a la Passió i als seus trets característics i el concert de la Passió segons St. Mateu, amb peces J. S. Bach. El mateix dia, en acabar el concert es va celebrar una encesa d’espelmes a la Plaça de la Cinta a favor de la Fundació Noèlia, que treballa en la recerca i la investigació de la Distròfia Muscular Congènita.
Dimarts, es va fer el tradicional Concert de Música Sacra, a càrrec del Cor Labinota, a la Cripta de la Reparació. Els diners recaptats en la venda d’entrades del concert es destinaran a favor de Càritas.
El mateix dia va tenir lloc la conferència “20 anys de la Processó del Silenci”, a càrrec de l’historiador, Hilari Muñoz i del president de la confraria dels Armats de la Sang, Joan Antoni Panisello.
Hilari Muñoz va explicar que “la Processó del Silenci era antigament coneguda com a Processó dels Disciplinats” i que aquests “eren els qui es flagel·len de forma pública en el marc de la religió catòlica i de forma voluntària per commemorar la Passió de Crist o per purgar un pecat”. El seu origen es remunta a l’Europa del segle XV, en plena evolució de la religió catòlica i llavors aquest tipus de processons eren considerades com les commemoracions més viscudes i més lligades amb la Passió de Crist.
També destacà que “a partir dels segles XIV – XV, van aparèixer les dificultats més greus de la societat, com la fam o la pesta i, llavors, la gent havia de creure en el més enllà”. En aquest sentit, a Tortosa va aparèixer la confraria dels Armats de la Sang, que s’encarregava de fer un digne enterrament a tots els difunts per les malalties que assetjaven la societat.
Muñoz, va destacar que “els disciplinats eren els qui gestionaven i administraven la confraria” i que “estaven ubicats a l’antiga església de St. Domènech”. No va ser, però, fins el 1582 que la Confraria de la Sang va rebre la llicència per agafar fusta dels Ports i fer l’església actual. Al llarg de la xerrada, explicà que “el Prior rebutjava les persones sense moralitat a l’hora d’acceptar-lo a la confraria”.
Al segle XVIII la confraria va ampliar la seva església i apareix, al 1762, documentada per darrer cop, la processó de la Confraria de la Sang, és a dir, la que més tard esdevindria en la Processó del Silenci. Amb el regnat de Carles III es va pretendre controlar la manifestació de la religiositat des de totes les vessants possibles i al 1771, l’alcalde major va determinar quines confraries decidia mantenir i quines modificar i la Confraria de la Sang tenia “la renda suficiente i sobrante para subsistir”. No obstant, l’informe també especificava que “se prohíbe el pedir y exigir de los cofrares cosa alguna y cuota de limosna”, de manera que, si no pagaven els confrares, la confraria no disposava de suficient finançament i s’acabaria extingint.
El 1919 tanca la capella i es torna a reobrir per l’esforç del Bisbe Rocamora que va permetre de fer millores a tot l’equipament. Així doncs, l’església queda consolidada a la cruïlla de l’actual C/ de la Sang i de l’Avinguda de la Generalitat. Malauradament, una modificació integral del traçat de la ciutat fa que la Plaça de les Cols desaparegui i que s’hagi de sacrificar l’església de la Sang entre els anys 1928 i 1929.
Per la seva banda, Joan Antoni Panisello va recordar que “fa tot just 20 anys es va recuperar la processó però, al principi només hi havia un pas i als carrers no hi havia gent”. Va explicar que “al tercer o quart any es van incorporar dues bandes a la processó, però des de fa onze anys hi participen tots els grups, colles i bandes de la ciutat”. Va afegir que “l’objectiu inicial d’aquesta processó va ser destacar la presència del silenci, utilitzar tambors sords per a la processó i que anés desfilant pel Casc Antic” i que “al principi s’havien fet moltes proves fallides però des de fa 4 o 5 anys es va trobar la solució definitiva, fent-la passar per l’Absis, un lloc bonic i impactant perquè s’apaguen tots els llums quan passa la processó”. Finalment, afegí que “la Processó del Silenci està consolidada i s’ha convertit en un acte emocionant amb l’entrada del Sant Crist de la Puríssima acompanyat per tots els estendards”. L’historiador, Hilari Muñoz, ha acabat la conferència tot recordant que “fa 20 anys es va poder recuperar una processó i una confraria, ara ja sense disciplinats” i que “ara hem de presumir de tenir una processó amb rerefons històric que modestament hem intentat de documentar”.
Així doncs, la nit del Dijous Sant és la més emblemàtica i impactant de tota la Setmana Santa de Tortosa, i és que quan falta poc més de mitja hora per a les 24:00h, els carrerons del Casc Antic de la ciutat s’omplen de gom a gom i són un anar i venir de gent, molts d’ells tortosins, tot i que també hi trobem visitants vinguts d’arreu, que, aspectants, esperen l’arribada del Sant Crist de la Puríssima a la Plaça de la Immaculada, tot un indici perquè s’iniciï la Processó del Silenci.
Aquesta processó ha hagut de passar per diferents moments, ja que a causa de la fusió de les processons esmentada anteriorment, va acabar desapareixent. No fou fins el 1996 que es va decidir recuperar aquesta processó que, tradicionalment, desfilava pels carrers de la ciutat a partir de les dotze de la nit i comptava amb la participació de totes les confraries i dels passos de “L’Oració de l’Hort”, “La Mare de Déu de les Angoixes” i el de “Jesús de la passió”. Des del 2004 ençà, es va decidir recuperar els seus orígens, i la processó també s’ha convertit en un dels principals atractius de la Setmana Santa tortosina, degut a la seva espectacularitat.

La processó, com ja hem dit, s’inicia a la Plaça de la Immaculada sota un únic so, el dels tambors de les confraries que l’encapçalen i la tanquen. Entre ells, hi desfila el “Sant Crist de la Puríssima” i la “Creu dels Improperis”, portats per diversos confrares a les espatlles. Un dels llocs més emblemàtics per veure-la és a la Plaça de l’Absis, on a mesura que s’aproxima la processó, s’apaguen els llums i es presencia l’espectacularitat, tant visual com sonora del conjunt.
Un altre moment molt recomanable és el seu final, que té lloc al Convent de la Puríssima Concepció Victòria, i compta amb l’entrada del “Sant Crist de la Puríssima” i de tots els estendards de les confraries.
A l’exterior del convent se situen tots els tamborers de les confraries formant un passadís per on passen el “Sant Crist de la Puríssima” i la “Creu dels Improperis”. Un cop entra al convent, és col·locat en una plataforma per tal que la gent pugui apropar-s’hi per venerar-lo. Però, aquest any la processó celebrava el seu 20è aniversari i per tal de commemorar-ho, es va baixar el Sant Crist de la Puríssima original perquè tots aquells que ho desitgessin poguessin venerar-lo  i vetllar-lo. 


Divendres Sant, el darrer dia de la festivitat del calendari litúrgic, s’inicia amb el tradicional Via Creus, al Calvari de Santa Clara, i prossegueix amb la Processó del Sant Enterrament, que simultàniament, també es celebra al poble veí de Jesús.
Els seus orígens cal situar-los a mitjans del segle XVI, quan un canonge de la Seu de Tortosa establí que se celebrés una processó cada Divendres Sant i que aquesta, fos organitzada pels canonges de la Seu i sortís de la Catedral. Hi ha documents que demostren que la muller del vescomte de Castellbò, Oliver de Boteller, ja organitzava una processó per aquesta data i amb sortida des de la Catedral.
Actualment, la processó l’organitza l’Agrupació de Confraries de la Setmana Santa i compta amb la participació dels passos que escenifiquen la mort de Jesús i el pas del “Crist Jacent del Sant Sepulcre de la Catedral”, acompanyat pels natzarens, magdalenes i penitents.

Aquest any però, també a causa de la pluja, no va poder realitzar el seu recorregut habitual i es va haver de celebrar la processó per l’interior del Claustre de la Catedral acabant a l’Altar Major de la Catedral.
Els passos que conformen les nostres processons, els seus elements més característics i una exposició permanent que compta amb una mostra de cadascun dels hàbits característics de cada confraria, es poden visitar durant la resta de l’any al Centre d’Interpretació de la Setmana Santa, ubicat a l’antiga Església de Sant Antoni Abat, al C/Montcada.
Aquesta església havia estat propietat dels pagesos que la van adquirir per a la seva confraria. Actualment, està restaurada perquè es va cremar durant la guerra i l’únic que en queda d’aquella època són algunes de les pintures que hi ha en un arc de la primera capella, obra del pintor Antonio Cerveto.
La Setmana Santa de la ciutat de Tortosa ha anat creixent i s’ha anat consolidant al llarg dels anys fins al punt d’haver acabat consolidant-se com un atractiu turístic més. De fet, tots aquests detalls i el seu espectacular conjunt escultòric és allò que la fa tan especial i l’acaba distingint d’altres que hi tenen lloc a Catalunya.


Tortosa, Terres de l’Ebre, 28 de març de 2016


Redactat per: Irene López

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada