dimecres, 25 de novembre del 2015

Primeres Jornades sobre Intervenció en Patrimoni de les Terres de l'Ebre: el Patrimoni Rural Arquitectònic






S’organitzen les primeres jornades dedicades al patrimoni rural arquitectònic de les nostres terres

Els Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre han organitzat al llarg d’aquest cap de setmana les primeres jornades sobre la intervenció patrimonial de les Terres de l’Ebre, més concretament, referents al patrimoni rural arquitectònic.
La idea de dur a terme aquestes jornades va ser una iniciativa dels membres de la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre que van decidir exposar com a tema de debat i observació per a la resta de la ciutadania el patrimoni de l’Ebre. La creació d’aquestes jornades pretén posar en valor els elements i conjunts que conformen el nostre patrimoni rural i cultural, així com contribuir a millorar la sensibilitat per aquests llocs. A més, les jornades també han comptat amb un espai per al debat i contrast d’opinions per tal de contextualitzar la importància de l’arquitectura tradicional ebrenca dintre del mapa català i dels països propers de la Mediterrània.
Les jornades, que van tenir lloc del 18 al 20 de setembre, van inaugurar-se divendres per la tarda al Palau Oliver de Boteller.
L’acte inaugural va comptar amb la presència del director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, Ferran Bladé, que destacà “la importància de poder realitzar aquestes jornades sobre el patrimoni arquitectònic a les nostres terres” i va encoratjar els membres de la Comissió Cívica “a continuar organitzant activitats com a aquestes i poder fer properes edicions”.
Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre, Victòria Almuni, va explicar que “cal donar a conèixer el patrimoni rural i arquitectònic dispers de les Terres de l’Ebre” i que “s’han de reconèixer les bones pràctiques en la intervenció patrimonial”.
D’altra banda, va voler agrair “la col·laboració de les institucions i associacions, però, molt especialment, els Serveis Territorials de Cultura, l’Ajuntament de Tortosa, la Diputació de Tarragona i l’Antena Cultural de la URV, entre d’altres, per recolzar aquesta mostra” i va explicar que “les Jornades han de promoure models de patrimoni i recuperar intervencions importants”.
La primera tarda van tenir lloc les ponències sobre l’arquitectura tradicional mediterrània, a càrrec de Xavier Casanovas i la referent al Pla Estatal d’Arquitectura Tradicional de Catalunya, en la qual es va analitzar en detall el document del Pla i es van posar en comú les tècniques arquitectòniques més utilitzades al país, tot passant per avançar alguns dels propers projectes del Pla com la posada en funcionament d’un nou web d’arquitectura tradicional.
També es va avançar la conferència prevista per al dia següent, “Els Anjubs, construccions de pedra seca del paisatge agrícola de secà. La Torre de l’Espanyol”, en la que es va explicar el projecte dut a terme al municipi de la Torre de l’Espanyol on s’han catalogat les construccions de pedra seca característiques de la vila que servien per emmagatzemar l’aigua de la pluja en terrenys de secà. Es va informar que els aljubs han estat restaurats i localitzats gràcies a les tasques de recuperació de la memòria local en la qual han contribuït els ciutadans de la població. En total s’han geolocalitzat un total de 74 aljubs i alguns dels projectes de futur que preveu el municipi són la publicació d’un llibre sobre aquestes construccions característiques, realitzar rutes i itineraris per la vila o, fins i tot, acabar consolidant el Dia de l’Anjub.
Durant tot el matí de dissabte es van fer altres ponències relacionades amb els criteris d’intervenció en el patrimoni rural arquitectònic, a càrrec del Comitè Científic; els manuals de rehabilitació, a càrrec de Carlo Atzeni o la de la Conservació i Divulgació del Patrimoni Rural, a càrrec de Neus Borrell.
Per la tarda es va fer una taula rodona per posar en valor els criteris d’intervenció patrimonial que cal seguir en cada cas i, finalment, es va dur a terme l’entrega del I Premi a les bones pràctiques d’intervenció en patrimoni, organitzat per la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre, l’Antena Cultural de la URV o els Serveis Territorials de Cultura, entre d’altres.
El jurat va acordar entregar el primer premi al projecte “Centre d’interpretació de la Serra del Tormo i de la Vida Rural – Finca de la Mina d’Aigua”, que forma part de l’actuació de la Torre de l’Espanyol. El seu coordinador és l’arquitecte Carles Brull Casadó i el promotor de l’Ajuntament de la Torre de l’Espanyol.
El Jurat va posar en valor “la recuperació i adequació d’una finca agrícola actualment en desús per convertir-la en un espai interpretatiu de l’espai natural adjacent de la Serra del Tormo” i també “els diferents aspectes etnològics vinculats a l’aprofitament agrícola del territori, com la intervenció sobre l’anjub de pedra o la reparació de barraca de marge existent, entre d’altres”.
També es va lliurar un accèssit al projecte “Magatzem agrícola del Celler Piñol a Batea”, de l’arquitecte Joaquim Ferrús i del promotor del projecte, el Celler Piñol.
Es va valorar el fet que “l’actuació consisteixi en l’ampliació i rehabilitació d’un magatzem de productes agrícoles situat en una finca rústica, seguint una tipologia semi-soterrada a partir d’un antic Maset”.
Oficialment, les Jornades van posar el posar el seu punt i final amb la cloenda de l’acte d’entrega de premis, tot i que, tots aquells que així ho van desitjar van poder retrobar-se diumenge en una visita a la Torre del Prior i al Molí de la Jòrdia, les dues cases rurals de la zona.
A la Torre del Prior, el seu propietari, Ignasi Alcón, va explicar que “aquest projecte de rehabilitació de la Torre del Prior va iniciar-se al 2010” i va fer una explicació per tots els espais de la casa, entre els quals en destaquen la Torre, amb el merlets també restaurats, que dóna nom a la casa o la futura zona enjardinada dels voltants que pretén acollir una hípica. També en destaquen els curiosos noms de les habitacions, que duen els noms dels Priors de Tortosa.
D’altra banda, també es va visitar la casa rural del Molí de la Jòrdia, una casa que inicialment es trobava en mal estat i que està documentada des del 1863.
El propietari explicà que quan van adquirir la finca estava gairebé tota enderrocada, fruit de la mala gestió del seu anterior propietari, i que van rehabilitar-la l’any 2003. Aplicant-hi nous materials en els recobriments de pedra i fent una actuació a les golfes.
Les I Jornades sobre Intervenció en Patrimoni Rural Arquitectònic de les Terres de l’Ebre van posar el seu punt i final en aquesta interessant visita a les dues principals cases rurals del territori. Des dels Serveis Territorials de Cultura, així com els mateixos membres de la Comissió Cívica del Patrimoni, van mostrar-se satisfets de l’èxit i de la bona acollida de les Jornades i esperen poder presentar noves temàtiques arreu de les nostres terres de cara a l’any vinent.


Tortosa, Terres de l’Ebre, 20 de setembre de 2015


Redactat per: Irene López

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada