Xerrada "Parlarem una llengua independent?"

Dintre de la campanya “Un país normal”, organitzada per Òmnium Cultural, s’ha celebrat la conferència “Parlarem una Llengua Independent?” a càrrec de Ferran Suay.

El passat divendres 25 d’octubre va tenir lloc a Tortosa la conferència “Parlarem una llengua independent” al Centre Cívic de Ferreries. La xerrada va ser a càrrec del psicòleg i professor de la Universitat de València, Ferran Suay.

En aquesta xerrada es van tractar 5 temes principals:

-Per a què serveixen les llengües?

-Què aprenem quan aprenem una llengua?

-Què hauria de canviar la independència?

-Estatus legal del castellà.

-La cooficialitat del castellà en una Catalunya independent.

Sobre el primer punt, el senyor Ferran Suay va explicar que les llengües són molt importants perquè ens serveixen per a identificar-nos i també que “hi ha més gent al món que parla dues o més llengües, que no pas que siguin monolingües”.

Amb referència al segon tema de la conferència, es va destacar que quan aprenem una llengua aprenem com, quan i amb qui s’ha de parlar. Ferran Suay explicà que sovint “la situació política determina l’actitud davant la llengua i en alguns casos pot provocar una situació d’indefensió quan es tracta de dues alternatives i les dues suposen un càstig”, un exemple en seria el fet de parlar català i que es rebi un càstig i l’opció de parlar castellà i que provoqui burla.

També va definir un fenomen molt corrent conegut com a omnipotència apresa, amb el qual amb la teva llengua en tens prou i qualsevol canvi sobre aquesta és culpa d’un altre i un fet recriminable.

Referint-se a la situació que viuria la llengua amb la independència, digué que “en aquest cas, hi hauria dues llengües oficials, però això no acabaria amb la supremacia”.

Pel que fa a l’Estatus del Castellà, caldria destacar-ne dues característiques que són el fet que és una llengua que parla molta gent i que és la llengua que s’ha imposat.

I en el darrer punt, Ferran Suay va dir que “la cooficialitat recaurà en els omnipotents i els indefensos”. Explicà que el sector dels omnipotents “es dedicaria a demanar-ho tot en castellà; ja fossin documents, impostos, reglaments...,ja que el castellà seria una llengua cooficial i tindrien el dret de reclamar-ho en totes les institucions”. Per aquest motiu “una minoria castellana acabaria canviant la societat”.

Respecte al problema de la cooficialitat i de la supremacia, proposà unes quantes alternatives, entre les quals en destaquen:

-Tenir una cultura de respecte lingüístic.

-Consultar-ho amb els diferents col·lectius castellanoparlants.

-Negociar amb l’estat espanyol la situació dels altres territoris.

-Plantejar-se la situació en que quedaria Catalunya després d’esdevenir independent.

-Abans de proclamar la independència, parlar sobre com quedarà el català i el castellà en l’Estatus i també en els diferents territoris.

Per cloure la xerrada es va fer una roda de preguntes sobre els principals dubtes dels punts explicats en la conferència, en la qual hi van poder participar tots els assistents.

Redactat per: Irene López.