Presentació col·leccionable Diari de Tarragona

Dimarts 21 de gener es va presentar a Tortosa el col·leccionable sobre la guerra civil del Diari de Tarragona

La presentació del col·leccionable “100 consells de guerra del franquisme” va tenir lloc a l’Aula didàctica del Museu de Tortosa.

El Sr. Xavier Fernández, director en cap del Diari de Tarragona, va explicar que “aquest col·leccionable consta de 10 capítols dedicats a cadascuna de les comarques”.

Segons Fernández, els principals motius són explicar els fets i difondre-ho, ja que aquestes terres ja estan prou madures per parlar d’un tema que forma part de la història. També va explicar que el capítol de la Terra Alta tracta sobretot de la repressió de Gandesa i de Vilalba dels Arcs.

El Sr. Fernández va afegir que està “molt orgullós dels historiadors locals i trist perquè hi ha massa matèria, massa odi i massa records sobre aquest tema” i que sempre s’ha de tenir clar que “per sobre de les idees estan les persones”.

El Sr. Xavier Tolosana, historiador i director del col·leccionable, informà que van consultar “el registre de defuncions i els arxius de la memòria històrica de Tarragona”. Va afegir que “és impossible recuperar tota la història”. Tolosana va llegir un fragment d’un petit diari de 17 pàgines d’un soldat del bàndol anarquista de Tarragona, on explica tot el que fa des del moment en que van sonar les alarmes a les 10:30h a Vilanova i la Geltrú fins que arribà a la frontera el 17 de febrer.

Per la seva banda, el Sr. Josep Ramon Correal, director del Diari de Tarragona, va mostrar el seu agraïment pel fet de ser a Tortosa i també va agrair la presència dels regidors i de l’alcalde de Tortosa. Explicà que “és un episodi que no volem tornar a viure mai més” i que “els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la”.

Finalment, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel va agrair al Diari de Tarragona el seu compromís amb el territori i també aquesta tasca. Bel digué que “aquesta presentació també estarà emmarcada dintre del conjunt d’actes del Museu de Tortosa” i que “aquest col·leccionable estarà a l’abast de la gent de les Terres de l’Ebre i servirà per tenir consciència del consells de guerra, dels il·lustres tortosins i conèixer la visió general del que va representar la guerra a Tarragona i a les Terres de l’Ebre”.

Va concloure la intervenció encoratjant a tothom “en aquesta tasca merament informativa i que a la vegada té molts de subproductes”. També va voler afegir que assumeix “una quota per divulgar la nostra història més present i més desconeguda” i que “s’han de mantenir iniciatives com aquestes”. A més, Ferran Bel també va anunciar que “més de 4.000 persones han visitat l’exposició “Sota un núvol de pols groga”.

Redactat per: Irene López.

Fotografies Acte d'homenatge a Manel Ollé

Acte d'homenatge al professor Manel Ollé

Dimecres 15 de gener, es va celebrar l’acte d’homenatge al professor Manel Ollé.

El passat dimecres a les 19:30h es dugué a terme l’acte d’homenatge al professor Manel Ollé i Albiol, en motiu de la seva jubilació, al Saló d’Actes de l’Institut Joaquim Bau de Tortosa.

L’acte, organitzat per la direcció de l’institut, Òmnium Cultural, l’AMPA i el Departament de llengua i literatura catalanes, va comptar amb la participació d’escriptors, ex-alumnes i professors que van voler dedicar-li unes paraules i amb l’assistència d’alumnes, companys del centre, autors ebrencs i les autoritats de la ciutat.

Primerament, uns alumnes de batxillerat van recitar poemes de diversos autors dels Països Catalans.

A continuació, el Sr. Manuel Pérez Bonfill, escriptor, professor i amic de Manel Ollé, fou l’encarregat de lloar la seva figura com a persona i professor.

El Sr. Pérez Bonfill va dir que “Manel Ollé sempre estarà a la memòria, mentre m’ho permetin” i també va referir-se a Cinta Sabaté, agraint-li l’important treball que ha fet.

Tot seguit, l’escriptor ebrenc, Emigdi Subirats, va recitar un parell de poemes “El riu” i “Fràgil com un vidre és la memòria”. L’ex-alumne del centre, Ferran Benaiges, el va acompanyar amb el violoncel, tocant dos temes de Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries, “Terres de l’Ebre” i “La font del moro”. També van passar un recull de fotografies de les Terres de l’Ebre, de Vicent Pellicé.

Des del Departament d’educació, el Sr. Jesús Sorribes va voler agrair la invitació per part de l’equip directiu i va recordar la trajectòria de Manel Ollé en els estudis i la docència.

El Sr. Sorribes, explicà que “Manel Ollé passarà a formar part de la revista dels literaris de Catalunya”.

Tot referint-se a la seva personalitat, va voler destacar la seva passió per l’ensenyament i la difusió del català, així com el seu gran interès pels alumnes, companys i els pares i mares. També va afegir que “cal lloar per sobre de tot la profunda humanitat” i li va agrair la seva gran aportació a la docència durant aquests anys. En nom del director dels Serveis Territorials, Toni Martí, que no va poder assistir a l’acte, va dir-li que “Moltes gràcies Manel, moltes gràcies per sempre”.

Dues alumnes de batxillerat d’Arts escèniques van interpretar la cançó “Per què he plorat?” de Mar i Cel.

El president de l’AMPA, Manuel Gascón, va agrair a Manel Ollé perquè “ha parlat de la terra que tan estima als alumnes i sempre els ha ensenyat”. També va deixar clar que “ha estat un mestre en majúscules” i que “en nom de tots els pare i mares, moltes gràcies”.

Els fills de Manel Ollé, Josep i Cinta Ollé, acompanyats per la professora del centre Esmeralda Ferré, van interpretar dues cançons, entre elles “Sol Solet”.

Des d’Òmnium Cultural, el seu president, Emigdi Subirats, explicà que “de jubilacions n’hi ha tots els anys, però aquest és un cas excepcional on s’homenatja a un gran literat” i va finalitzar el seu discurs tot dient “Guanyarem”.

Els alumnes de batxillerat d’Arts Escèniques van interpretar l’obra “Un bri de llum com l’esperança”, que en finalitzar li van lliurar una branca d’olivera a Manel Ollé.

A continuació, el professor Antoni Nolla, membre del departament de llengua catalana, també va dirigir unes paraules parlant de l’experiència en l’ensenyament i de la vida de Manel Ollé.

El director del centre, Sisco Lahosa, va parlar de Manel com “una de les persones que conviuen amb la vida i el treball de manera harmònica” i com “una persona compromesa amb el país”. També va recordar que “fa 48 anys que inicià la seva vinculació amb l’institut” i que “ha estat molt més que un acadèmic”. Sisco Lahosa, va afegir que Ollé “ha sabut riure amb els que riuen i plorar amb els que ploren”, l’encoratjà amb un “at multus annus” en aquesta etapa de la seva vida i li va dir “perdona’ns si de vegades ens hem cansat de tu”.

Finalment, va intervenir Manel Ollé i Albiol, que va agrair el fet d’haver estat alumne d’aquest institut, ja que molts professor li van fer agafar el goig d’aprendre i de saber.

Ollé va explicar que “se sent molt gratificat dels alumnes excel·lents que han parlat”, va recordar que “el mestre no ha de perdre mai la paciència ni les ganes d’ensenyar” i que “l’olivera és un arbre simbòlic del món, de l’esperança i de la immortalitat”. També va explicar que “una escola és com una teulada, molt més que un mestre, un equip” i que s’endu un sac ple de records que l’acompanyaran tota la vida.

En finalitzar l’acte, els alumnes de cuina van preparar uns aperitius i copes de cava per tots els assistents.

Redactat per: Irene López.

Fotografies PDE "No al transvasament"

PDE "No al transvasament"

El passat dissabte 11 de gener es va celebrar l’assemblea de la PDE a l’Auditori Felip Pedrell

La Sra. Matilde va explicar que “no és només un problema de les Terres de l’Ebre, és una qüestió de país” i referint-se a tots els alcaldes de les Terres de l’Ebre va dir que “com a representants dels ebrencs, ens agradaria molt que posessin en marxa aquest retorn”.

El Sr. Joan Antoni Panisello, va explicar que quan s’aprovi el pla, simplement baixarà menys aigua de la que baixa pel riu (menys de 80 m3 per segon). També digué que “el “transvasament” és un concepte polític que ja no s’utilitzarà i que ara es parlarà de “canonades” o bé “d’autopistes d’aigua”.

Panisello va parlar del “Banco del agua” que servirà per posar en contacte a tots aquells que vulguin comprar aigua amb els seus venedors. També va deixar clar quin ha de ser el paper clau de la PDE en aquests moments: el front europeu i el front polític.

Va explicar que quan va venir el ministre Cañete, van parlar amb ell i van anar 15 persones amb pancartes i que ell només els va respondre “no entiendo de hm3, soy político”.

El 16 de novembre, 9 representants de la plataforma van anar al ministeri de Madrid i van estar parlant durant 3 hores, tot i que, no van aclarir res. Dues setmanes més tard, van anar 4 representants a parlar durant tres hores més i tampoc van aconseguir res.

El portaveu de la PDE, Manolo Tomás va explicar que “tornen a pel riu i el volen transvasar” i va deixar clar que “dintre del pla hidrològic hi ha alguna cosa que falla i hem de sumar forces i plantar cara”. Va referir-se als dos canals (Segarra-Grrigues i el Xerta-Sènia) dient que no són viables. També explicà que “si s’aprova el pla, la plataforma presentarà una queixa a la comissió europea, ja que es posa en perill la integritat i el futur de la gent d’aquí”. Tomàs informà que el proper 25 de gener es celebrarà una cimera científica, jurídica i mediambiental amb la col·laboració d’importants ONGS i experts que debatran sobre el tema, ens ajudaran a tombar aquest pla, informaran de l’estratègia jurídica i posaran contra les cordes a l’Estat espanyol.

Finalment va animar a la ciutadania tot dient que “és importantíssim que ens tornéssim a aixecar” i que “aquesta serà una batalla forta, dura, llarga i difícil”.

Al final de la seva intervenció va donar un missatge per al ministre Cañete, dient-li que “No podrem evitar que facin aquest primer pas, però lluitarem perquè no vagi endavant, es faci un canvi i trobin un gestió sostenible i equilibrada pel riu. Nosaltres tornarem a lluitar, tornarem a convèncer i tornarem a vèncer”.

La darrera intervenció dels membres de la PDE, va ser a càrrec de la Sra. Susanna Abella, que va explicar que “amb el pla farà falta aigua durant 10 mesos a l’any” i que “la defensa dels territoris comença amb l’autoestima dels ciutadans i és molt bo per a que avanci la societat”.

Referint-se a la situació amb l’Estat espanyol, va dir que “ no hem avançat gens respecte l’any 98” i que tot i que “aparenten fer les coses de manera diferent, aquesta llei serà un rodet com tantes i tantes lleis de l’Estat espanyol que semblen del franquisme”.

Va agrair a les institucions catalanes que els recolzen i als parlamentaris catalans, de la majoria dels partits que els donen suport. Susanna Abella digué que a diferència de l’altra vegada “ara tenim un govern que té en compte el riu” i que “en aquests moments, els colors polítics no s’haurien de tenir en compte, només s’haurien de valorar els colors del riu, que en té molts”.

Tot seguit es va fer la lectura de la resolució que quedà aprovada per unanimitat.

Abella, va afegir que “cal plantejar un nou reagrupament i reactivar el grup de difusió amb els ambaixadors de les Terres de l’Ebre”, així doncs, va fer una crida per a “tornar a omplir els carrers i posar el territori en lluita”, per a la “mobilització continuada i ascendent” i per “la lluita jurídica a la UE i a les institucions espanyoles”. Va expressar la necessitat de la implicació del territori en nous projectes i noves idees.

En finalitzar, va manifestar que “s’ha d’activar el front de resistència passiva però activa” i en referència a la ciutadania, els encoratjà tot dient-los que “no fallareu, sempre heu estat aquí i ho estareu, lo riu és vida i visca les Terres de l’Ebre”.

En el torn de preguntes de després de l’assemblea, va intervenir-hi l’ex-conseller d’ICV, Salvador Milà va dir que “canviar el model social i econòmic d’aquesta zona és exemplar i s’ha d’apostar per un model que ho concentri tot en un model descentralitzat i important per a les Terres de l’Ebre” i va dir que “des de Catalunya s’ha de donar exemple”.

També cal destacar la intervenció del Sr. Lluís Gutiérrez que va explicar que “sense història no hi ha futur” i que “els grans imperis no van poder amb els rivals, igual que el poder econòmic espanyol no podrà amb les Terres de l’Ebre”. Va voler exposar que “la nostra resistència podrà amb tot i si perden raonament, serà el que els enfonsarà”. També va afegir que des de l’Estat espanyol “no compten amb l’ànima, i la gent de les Terres de l’Ebre en té molta”.

Redactat per: Irene López.