En aquest bloc podreu estar informats de tot el què passa a les nostres terres i especialment, a la ciutat de Tortosa. Durant tot l'any s'aniran publicant articles i reportatges amb les respectives fotografies. Alguns d'ells també els podreu trobar publicats al diari digital de lamarfanta.com o al diari d'Un Cop d'Ull. (A tots els lectors, disculpin les molèsties per l'endarreriment en les publicacions per motius personals). Autora del bloc, dels articles i de les fotografies: Irene López.
dissabte, 7 de gener del 2017
Presentació del llibre "Per què ha vingut en Salim?"
La fundació Vincles
Intergeneracionals presenta un conte basat en el drama dels refugiats
Aquesta tarda, la
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa ha acollit la presentació
del conte “Per què ha vingut en Salim?”, una iniciativa de la fundació Vincles
Intergeneracionals.
L’acte ha comptat amb
la presència de la presidenta de l’Associació d’Amigues i Amics de la UNESCO de
Tortosa, Montse Esteve, que ha destacat que “cal agrair la implicació de la
Biblioteca Marcel·lí Domingo i de la fundació Vincles per tirar endavant aquest
projecte” i que “els diners obtinguts en la venda del conte es destinaran a
l’acollida de refugiats a Tortosa i a Catalunya”. Ha agraït també “la
implicació de l’il·lustrador Toni Térmens en el projecte a l’hora de fer els
dibuixos” i ha desitjat que “des de la UNESCO Tortosa esperem que aquest conte
agradi a grans i petits”.
Per la seva banda, la
directora del projecte i representant de la fundació Vincles
Intergeneracionals, Marita Ramírez, ha explicat que “a través d’aquest conte
volem inculcar els valors humans de la tendresa i de la humanitat, uns valors
que els trobem en el nostre dia a dia” i que el conte “ens transmet una
experiència entranyable d’un nen refugiat, desarrelat de la seva terra i que
arriba a un territori nou que el pot acceptar o rebutjar”. Ramírez ha dit que
“també volem crear un espai de reflexió i de debat per a la canalla” i que “hem
d’aprendre a cooperar i a ser solidaris amb els altres per assolir la Pau i
perquè només amb confiança i autoestima podríem arreglar moltes coses”.
Per la seva banda,
Federico Mayor Zaragoza, ha expressat que “nosaltres ens inventem contes per
compartir, conviure i comprometre’ns amb la solidaritat de les generacions
futures” i ha reblat que “en aquests contes podrem fer que els avis i àvies i
els nens i nenes puguin estrenar contes tots els dies”.
L’acte també ha
comptat amb la presència de l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que ha destacat
que “aquest és un projecte voluntari on els xiquets i xiquetes s’ho han passat
molt bé i els avis i àvies encara millor” i que “s’obté més reconeixement des
de fora de la ciutat que no pas des de dins”. Pel que fa al conte, ha destacat
que “és un conte molt especial i de rabiosa actualitat” i que “aquesta és una
situació que, dissortadament, està passant a molts llocs del món”. I finalment,
pensant en clau de ciutat i territori, ha explicat que “Tortosa és un poble
d’acollida i en aquest sentit vol seguir-ho sent i s’està treballant en aquesta
direcció”.
“Per què ha vingut en
Salim?” és un conte escrit pels avis i àvies participants en el projecte
Vincles Intergeneracionals coordinat juntament amb la Biblioteca Marcel·lí
Domingo de Tortosa. El conte ens trasllada a l’univers, sovint desconegut, del
drama que viuen cada dia milers de persones que fugen de la Guerra en busca
d’un món millor en creuar el mar, els refugiats dels conflictes bèl·lics dels
països del Pròxim Orient.
El protagonista, en
Salim, i la seva família han de marxar del seu país a causa de les bombes que
els destrueixen les cases i ja no pot anar a l’escola. En Salim arribarà a un
lloc nou, completament desconegut i diferent per a ell en el qual haurà de
veure com l’acullen i què poden fer els seus nous companys perquè torni a tenir
amics.
Tortosa, Terres de
l’Ebre, 15 d’abril de 2016
Redactat per: Irene
López
dimarts, 3 de gener del 2017
Roda de premsa de Federico Mayor Zaragoza prèvia a l'entrega de Premis
Mayor Zaragoza: “no
es pot tolerar que 100 persones del món tinguin més diners que tot el món”
El president de la
Fundació de Cultura i Pau, Federico Mayor Zaragoza, ha atès els mitjans en una
roda de premsa prèvia a l’acte del lliurament del Premi Mayor Zaragoza que
tindrà lloc aquest dissabte.
Pel que fa als
Premis, ha recordat que “estan basats en l’educació, en el fet d’aprendre a
pensar i d’aprendre a crear” i ha reconegut que “hi ha hagut una gran
dificultat per part del jurat per decidir els guanyadors”.
Mayor Zaragoza s’ha
mostrat força crític amb la situació que està vivint Europa en aquests moments,
tant en l’àmbit financer com en el cas del drama dels refugiats.
“Europa és una
autèntica vergonya!”- ha sentenciat – “Es donen 80.000 ME a les institucions
financeres i no hi ha la possibilitat d’ajudar la gent de la ONU. El
neoliberalisme ha fet fora els principis ètics i ha apostat només pels pactes
mercantils”.
No s’ha estat de fer
menció a un article que ha escrit recentment, titulat “Sembra llavors d’odi i
tindràs una collita de terroristes”, per fer referència als casos de terrorisme
que han esclatat a tants de països arran de l’acció que prenen els Governs
mundials amb el cas dels refugiats.
Tornant a la situació
financera d’Europa, ha reblat que “la UE només serà una unió monetària perquè
la gent no aguantarà molt més la situació actual i això canviarà. Hi haurà un
altre tipus de relacions a nivell d’Europa i afectaran també a nivell mundial”.
“És realment perplex
contemplar tot el que està passant”, ha afirmat tot indicant que “han tornat a
disminuir els ajuts per al desenvolupament i el Banc Mundial s’ha convertit en
una eina del capitalisme més insolidari que hi ha a nivell mundial”.
Mayor Zaragoza ha
afegit que “cada cop més, la riquesa es concentra en unes soles mans. És
intolerable que 100 persones del món tinguin més diners que tot el món”. “Ara
mateix hem arribat en un punt de no – retorn i hem de prendre consciència per
actuar-hi ràpidament”.
En aquest sentit, ha
recomanat un article de Rigoberta Menchu, en el qual diu que perdoni “el amanecer por no haberte recibido como
mereces”, ja que “hem de pensar cada matí en allò que hem de fer” i que
“això té molt a veure amb les responsabilitats molt específiques que tenen
certs partits polítics”.
També ha manifestat
que “la revolució serà violenta i quan arribi serà perquè no s’ha fet bé l’evolució”
i que “la rebel·lió dels pobles és produeix perquè pensem en les generacions
futures i es decideix evitar el dolor de la guerra per solucionar les coses de
paraula i amb la negociació, i d’això se’n diu democràcia”.
Mayor Zaragoza no s’ha
estat de parlar de l’actualitat tortosina i ho ha fet donant la seva opinió
sobre la consulta del Monument a la Batalla de l’Ebre. Segons Zaragoza, “és
molt important recuperar la memòria històrica” i “no hem d’esperar ni un dia
més per fer la consulta”. “Hem de deixar-nos del si vis pace, para bellum (si vols la Pau, prepara la guerra), per centrar-nos
en construir monuments de Pau a la ment de la gent”, ha dit. I del futur del
monument, ha destacat que “ja no estem sotmesos ni som silenciosos, ja no tenim
por perquè som una societat equitativa. El millor futur pel monument seria
dur-lo al cementiri o que deixi de tenir simbolismes. Som ciutadans del món i
hem d’aprendre a pensar en el món en el seu conjunt”.
I pel que fa a la
proposta de la candidatura de la UNESCO perquè Tortosa sigui Patrimoni de la
Humanitat, ha dit que “per fer això es necessita qualitat i excepcionalitat” i
que “s’ha d’estudiar perquè té moltes qualitats, però sempre s’ha de pensar en
la protecció de la ciutat”. “Potser el cas de Tortosa seria el d’aquelles
ciutats que pel seu valor patrimonial i cultural no poden arribar a això però
sí que poden ser considerades com a Landscape”.
I per últim, ha
volgut tancar aquesta convocatòria extraordinària als mitjans tot parlant d’un
dels temes estrelles catalans, el procés d’independència. Zaragoza considera
que “a Catalunya hi ha moltes raons de pes que se li han negat”, ja que “jo conec
de prop el que va passar en aquells moments en què s’estava redactant la
Constitució i sé que hi havia un general, Milán del Bosc, que va titllar
Catalunya d’una “simfonia inacabada” i “no va deixar que ens diguem Nació”.
Finalment, ha
expressat que “Jo sóc partidari de treballar per trobar una solució política,
perquè estic segur que existeix. Estic d’acord en què volem que Catalunya sigui
un Estat i potser cal estudiar la fórmula federal i confederal on hi hauria un
consell jurídic, un exèrcit, un president cada quatre anys, una moneda única i
una política exterior pròpia. De totes formes, però, el que cal és que s’obtinguin
els resultats merescuts i que guanyi la fórmula política que obtingui un millor
resultat”.
Tortosa, Terres de l’Ebre,
15 d’abril de 2016
Redactat per: Irene
López
dilluns, 2 de gener del 2017
Presentació del llibre "La última carta de Marcelino Domingo", de Josep Bayerri
Com va ser la darrera
carta de Marcel·lí Domingo? Josep Bayerri ens trasllada a un univers d’història
– ficció per narrar-ho
La Cambra de Comerç,
Indústria i Navegació de Tortosa va acollir la presentació del llibre “La
última carta de Marcelino Domingo”, del periodista tortosí, Josep Bayerri.
L’acte va ser
presentat per part del representant de Comuniter Editorial, Toni Royo, que va
destacar que “a Tortosa ja coneixem a Josep Bayerri, que ha escrit altres
llibres d’assaig, però avui és aquí per presentar-nos la seva primera novel·la”
i va explicar que “amb aquesta novel·la, Bayerri, pretén recrear aquell telegrama
de Marcel·lí Domingo que no va arribar a les nostres mans”.
Aprofitant la seva estada
per Tortosa, també va voler sumar-se a l’acte el president de la Fundació
Cultura i Pau, Federico Mayor Zaragoza, que va exposar que “és bo aprendre de
les lliçons de la història i això és el que ha fet Josep Bayerri en aquest
llibre” i que “la ficció i el fet d’imaginar una altra història pot fer
comprendre la personalitat de gent com Marcel·lí Domingo, un dels més grans”.
Per últim, també va voler agrair a Bayerri que “a través del llibre es
contribueixi a engrandir la importància d’aquest personatge”.
Per la seva banda, l’autor
del llibre, Josep Bayerri, es va mostrar molt agraït pel fet d’haver fet
possible aquesta presentació i va dir que “amb aquest llibre he intentat de fer
alguna cosa més per recuperar la història de Marcel·lí Domingo, ja que totes
les cartes que aquí es mencionen i que es diu que escriu al seu cunyat, són l’expressió
epistolar d’articles o cartes que va fer en el seu moment per a la premsa”.
Pel que fa a la
figura de Marcel·lí Domingo, va destacar que “ha estat sempre un gran
personatge de la ciutat de Tortosa, un home de gran compassió social” i va
voler recordar una anècdota del seu avi, tot explicant que “el meu avi era
marcel·linero i ho va ser tota la vida. Ell no sabia llegir ni escriure, però
sabia signar i, això, li va ensenyar en Marcel·lí Domingo. Ell sempre ens ho
recordava!”.
Finalment, va agrair
la participació de Federico Mayor Zaragoza en l’acte i va dir-li que “en nom
del territori ens comprometem a treballar en aquesta direcció”.
S’imaginen, doncs,
com va ser la darrera carta que escrigué el polític tortosí, Marcel·lí Domingo?
El llibre, “La última carta a Marcelino Domingo”, que està escrit en castellà
per ser més versemblant al context històric al qual està lligat, n’és la
resposta. Amb un virtuosisme novel·lesc i amb una base de rigor històric, Josep
Bayerri, ha redactat una novel·la d’història – ficció per intentar recrear
aquell moment.
Ubicada al 1936, la
història s’inicia en el moment en què Emilio Mola accepta la cartera de Guerra
que li ofereix la Presidència de la República i s’esdevé el fracàs de l’alçament
del 18 de juliol. Arran d’això, entra en escena Federico Moliner, secretari de
Marcel·lí Domingo, que ens anirà descobrint què s’amaga al darrere de la figura
del polític socialista tortosí a través de la seva correspondència i que ens
durà fins a les portes d’algunes de les claus de l’enigma de les estranyes
circumstàncies de la seva mort, que encara avui i dia són moltes les veus que
en parlen, però són confuses i estan per determinar.
Tortosa, Terres de l’Ebre,
15 d’abril de 2016
Redactat per: Irene
López
diumenge, 1 de gener del 2017
Presentació del llibre - guia "A Espaiet"
Es presenta una guia
completa de Tortosa, Els Ports i el seu entorn
El Museu de Tortosa va
acollir la presentació d’una nova guia per a la ciutat de Tortosa, el llibre -
guia “A Espaiet”. L’acte de presentació va comptar amb la presència de
l’alcalde de Prat de Comte i representant de la Diputació de Tarragona al PN
dels Ports, Juanjo Malràs, que va destacar que “aquest és un projecte que va
sorgir fa 8 anys des del PN dels Ports” i que “aquesta guia formarà part de la
col·lecció de 9 llibres més sobre diferents indrets de les Terres de l’Ebre”.
Pel que fa a la guia, va dir que “hem decidit dedicar el seu darrer número a Tortosa, ja que està
molt lligada amb l’Ebre i no es concebria tampoc sense Els Ports” i que “ara
toca treure’n el màxim rendiment del llibre basant-lo en la vessant turística,
esportiva, de recerca i d’investigació”. A més, també va assenyalar que “cal
buscar els elements que ens aporten aquesta riquesa de reconeixements”.
Per la seva banda,
l’autor de la guia i representant de l’editorial Arola Editors, Ernest Costa, va explicar que “vaig començar a fer aquestes guies perquè el consumisme ha fet
molt de mal en la manera de viatjar” i que “a l’any 2008 em vaig proposar
d’escriure un volum de cada municipi i el de Tortosa ha estat el darrer que hem
tret”. Va destacar que “amb el llibre es vol donar a conèixer allò que hi ha a
cada municipi perquè, si no sabem el nom dels llocs, ens passen desapercebuts,
si els coneixem, els estimem i defensem”.
Costa va agrair la
col·laboració de la Diputació de Tarragona per editar tota la col·lecció de
guies, així com l’ajut des del Parc Natural dels Ports.
També va defensar que
“aquest és un reconeixement per a Tortosa i els seus habitants, ja que una gran
part de les explicacions provenen de la participació de persones i institucions
que han ajudat en la publicació i han donat el seu recolzament”.
Per la seva banda, el
regidor de Turisme de l’Ajuntament de Tortosa, Alfredo Ferré, va dir que “el
llibre consta de tres parts: el Casc Urbà de la ciutat, l’entorn del PN dels
Ports i els racons més amagats dels Ports” i que “també compta amb la participació
de diferents personatges amb molta saviesa popular”.
L’acte va finalitzar
amb el lliurament de diferents exemplars de la guia als principals
col·laboradors i assistents”.
Tortosa, Terres de
l’Ebre, 8 d’abril de 2016
Redactat per: Irene
López
Subscriure's a:
Missatges (Atom)