Dimecres 15 de gener, es va celebrar l’acte d’homenatge
al professor Manel Ollé.
El passat dimecres a
les 19:30h es dugué a terme l’acte d’homenatge al professor Manel Ollé i
Albiol, en motiu de la seva jubilació, al Saló d’Actes de l’Institut Joaquim
Bau de Tortosa.
L’acte, organitzat
per la direcció de l’institut, Òmnium Cultural, l’AMPA i el Departament de
llengua i literatura catalanes, va comptar amb la participació d’escriptors,
ex-alumnes i professors que van voler dedicar-li unes paraules i amb
l’assistència d’alumnes, companys del centre, autors ebrencs i les autoritats
de la ciutat.
Primerament, uns
alumnes de batxillerat van recitar poemes de diversos autors dels Països
Catalans.
A continuació, el Sr.
Manuel Pérez Bonfill, escriptor, professor i amic de Manel Ollé, fou
l’encarregat de lloar la seva figura com a persona i professor.
El Sr. Pérez Bonfill
va dir que “Manel Ollé sempre estarà a la memòria, mentre m’ho permetin” i
també va referir-se a Cinta Sabaté, agraint-li l’important treball que ha fet.
Tot seguit,
l’escriptor ebrenc, Emigdi Subirats, va recitar un parell de poemes “El riu” i
“Fràgil com un vidre és la memòria”. L’ex-alumne del centre, Ferran Benaiges,
el va acompanyar amb el violoncel, tocant dos temes de Quico el Célio, el noi i
el mut de Ferreries, “Terres de l’Ebre” i “La font del moro”. També van passar
un recull de fotografies de les Terres de l’Ebre, de Vicent Pellicé.
Des del Departament
d’educació, el Sr. Jesús Sorribes va voler agrair la invitació per part de
l’equip directiu i va recordar la trajectòria de Manel Ollé en els estudis i la
docència.
El Sr. Sorribes,
explicà que “Manel Ollé passarà a formar part de la revista dels literaris de
Catalunya”.
Tot referint-se a la
seva personalitat, va voler destacar la seva passió per l’ensenyament i la
difusió del català, així com el seu gran interès pels alumnes, companys i els
pares i mares. També va afegir que “cal lloar per sobre de tot la profunda
humanitat” i li va agrair la seva gran aportació a la docència durant aquests
anys. En nom del director dels Serveis Territorials, Toni Martí, que no va
poder assistir a l’acte, va dir-li que “Moltes gràcies Manel, moltes gràcies
per sempre”.
Dues alumnes de
batxillerat d’Arts escèniques van interpretar la cançó “Per què he plorat?” de
Mar i Cel.
El president de
l’AMPA, Manuel Gascón, va agrair a Manel Ollé perquè “ha parlat de la terra que
tan estima als alumnes i sempre els ha ensenyat”. També va deixar clar que “ha
estat un mestre en majúscules” i que “en nom de tots els pare i mares, moltes
gràcies”.
Els fills de Manel
Ollé, Josep i Cinta Ollé, acompanyats per la professora del centre Esmeralda
Ferré, van interpretar dues cançons, entre elles “Sol Solet”.
Des d’Òmnium
Cultural, el seu president, Emigdi Subirats, explicà que “de jubilacions n’hi
ha tots els anys, però aquest és un cas excepcional on s’homenatja a un gran
literat” i va finalitzar el seu discurs tot dient “Guanyarem”.
Els alumnes de
batxillerat d’Arts Escèniques van interpretar l’obra “Un bri de llum com
l’esperança”, que en finalitzar li van lliurar una branca d’olivera a Manel
Ollé.
A continuació, el
professor Antoni Nolla, membre del departament de llengua catalana, també va
dirigir unes paraules parlant de l’experiència en l’ensenyament i de la vida de
Manel Ollé.
El director del
centre, Sisco Lahosa, va parlar de Manel com “una de les persones que conviuen
amb la vida i el treball de manera harmònica” i com “una persona compromesa amb
el país”. També va recordar que “fa 48 anys que inicià la seva vinculació amb
l’institut” i que “ha estat molt més que un acadèmic”. Sisco Lahosa, va afegir
que Ollé “ha sabut riure amb els que riuen i plorar amb els que ploren”,
l’encoratjà amb un “at multus annus” en aquesta etapa de la seva vida i li va
dir “perdona’ns si de vegades ens hem cansat de tu”.
Finalment, va
intervenir Manel Ollé i Albiol, que va agrair el fet d’haver estat alumne
d’aquest institut, ja que molts professor li van fer agafar el goig d’aprendre
i de saber.
Ollé va explicar que
“se sent molt gratificat dels alumnes excel·lents que han parlat”, va recordar
que “el mestre no ha de perdre mai la paciència ni les ganes d’ensenyar” i que
“l’olivera és un arbre simbòlic del món, de l’esperança i de la immortalitat”.
També va explicar que “una escola és com una teulada, molt més que un mestre,
un equip” i que s’endu un sac ple de records que l’acompanyaran tota la vida.
En finalitzar l’acte,
els alumnes de cuina van preparar uns aperitius i copes de cava per tots els
assistents.
Redactat per: Irene
López.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada