Reportatge "Més enllà de la Setmana Santa tortosina"

Del 28 de març al 6 d’abril, Tortosa va acollir una nova edició de l’emblemàtica Setmana Santa

Tradicionalment, el primer acte que encapçala l’atapeïda agenda d’actes és el Pregó de la Setmana Santa, que en aquesta edició, va ser a càrrec del Bisbe de Tortosa, l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent. El pregó, que es fa al Saló de Plens de la Casa Consistorial, fou presidit per l’alcalde de la ciutat, Ferran Bel; el vicari general de la Diòcesi de Tortosa, José-Luís Arín; la presidenta de l’Agrupació de Confraries de la Setmana Santa, Cinta Fontanet i la resta dels membres de la Corporació Municipal i d’autoritats de la ciutat.

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va agrair la feina feta des de les confraries i agrupacions, tot dient que “des de l’Ajuntament sempre estarem en deute amb les confraries”.

Va voler fer referència al Centre d’Interpretació de la Setmana Santa, que “posa a l’abast de la ciutadania el patrimoni escultòric dels passos tortosins”. A més, no va deixar de mencionar l’èxit del VII Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya que va aplegar prop de 200 persones vingudes d’arreu del país.

Respecte a la Setmana Santa, va dir que “ha entrat a formar part de la nostra cultura i del nostre patrimoni immaterial en les darreres dècades” i que “és un esforç que s’ha d’anar augmentant al llarg del temps”.

Finalment, es va adreçar al pregoner dient que “sempre serà pregoner de la ciutat” i que “és un encert haver-lo convidat sent aquesta la seva segona Setmana Santa viscuda a la ciutat”.

La presidenta de l’Agrupació de Confraries, Cinta Fontanet, va agrair la feina de l’Agrupació en l’organització de les tasques i va convidar a la ciutadania a participar en l’acte de la Cadena Solidària “Donem-nos les mans”.

El pregoner, el Bisbe de Tortosa, Excm. i Rvdm. Mossèn Enrique Benavent, va dir que tot i no tenir la mateix experiència i coneixença en la ciutat com la resta de ponents, “l’any passat vaig poder contemplar unes estampes úniques de la ciutat”. Va esmentar que “la devoció pel senyor és un element característic de la religiositat tortosina” i va dirigir un reconeixement per “l’admirable treball” que està fent l’Agrupació de Confraries de la Setmana Santa i el Centre d’Interpretació.

A més, exposà que “Tots els pobles i ciutats celebren la Setmana Santa i no hi ha ningú que ho celebri de la mateixa manera i aquest distintiu que la fa única a cada poble és el que la fa créixer”. En relació a Tortosa, va dir que “la processó de la Passió és com un pòrtic d’entrada que ens introdueix als esdeveniments de la Setmana Santa”.

També va fer menció d’alguns dels passos més rellevants de la ciutat com el de l’Oració de l’Hort, la Verge de les Angoixes o el Davallament de la Creu, on es preguntava que “qui no se sent cridat a mirar amb ulls de fe i passió al senyor?” i “qui no se sent convidat a compartir amb Maria els dolors que sent pel seu fill?”.

Pel que fa al caire de la religiositat, destacà que “Jesús no és l’únic fill de Déu que s’ha fet el nostre germà, sinó que s’ha fet el nostre servidor” i que cal “contemplar el senyor i celebrar la seva passió i mort”. Afegí que “un cristià no és únicament aquell que contempla o celebra, sinó aquell al qual la contemplació i la celebració el duran a viure” i que “és la celebració cristiana la que ens crida a viure des de la Pasqua del Senyor”.

L’acte va concloure amb el lliurament d’un reconeixement al pregoner i d’una fotografia de família a les escales de l’Ajuntament.

L’endemà, va tenir lloc l’acte de lliurament dels premis del 12è Concurs de Dibuix, al Centre d’Interpretació de la Setmana Santa, i en el qual hi participen els diferents centres escolars de la ciutat. Per la tarda, va tenir lloc el concert de músic sacra a càrrec del quartet de corda Consort XXI, a l’església de Sant Jaume de Remolins.

Un altre dels actes especials previs al Diumenge de Rams, va ser la Cadena Solidària “Donem-nos les mans”, a favor de les entitats de la ciutat que ajuden als més necessitats.

El Diumenge de Rams s’inicià amb l’exposició dels Passos de la Processó a la Plaça de la Cinta i amb la tamborada que es fa cada any en acabar la missa de la Catedral.

La ciutat de Tortosa compta amb un important conjunt escultòric que conforma els onze passos que distingeixen la Processó de la Passió, la més rellevant.

El primer pas és el de “L’Oració de l’Hort”, també anomenat Pas dels Pagesos, on ens mostra la imatge de Jesús resant tota la nit i acompanyat dels seus dotze apòstols que estan dormint sota l’ombra de l’olivera, que es podria considerar l’element més representatiu del pas. El seu autor és Carles Riba, fou construït el 1941 i té 5 figures.

El pas pertany a la confraria més antiga que participa en els actes de la Setmana Santa, la Confraria de Sant Antoni dels Pagesos, que deu el seu nom al patró dels animals i dels pagesos, Sant Antoni Abat.

L’any de fundació de la Confraria és el 1363, tot i que els seus estatuts daten del segle XVI, al 1586. L’església i actual seu de la confraria és l’actual Centre d’Interpretació de la Setmana Santa.

Les vestes d’aquesta confraria vesteixen un hàbit de color verd amb la capa blanca i duen el símbol gremial al seu escut.

El segon, és el de “La flagel·lació”, sovint conegut amb el nom de Pas del Roser. El seu autor és Claudi Rius i el construí el 1945.

Aquest pas, amb 4 figures, pertany a la Confraria de la Mare de Déu del Roser, fundada l’any 1944, i que desfila a totes les processons amb l’estendard propi del pas, encarregat a les monges del Reial Monestir de la Puríssima Concepció Victòria, just quatre anys després de la creació del pas. L’hàbit que duen els membres d’aquesta confraria, ubicada a l’església del Roser, són de color blau fosc amb una capa blanca i amb un escut que duu l’anagrama de “Maria” envoltat per un rosari, una corona reial i una rosa.

El tercer pas és el de “La Coronació d’Espines”, també té 4 figures i és de l’autor Claudi Rius. Fou fabricat l’any 1948. El pas pretén recrear el passatge evangèlic de Sant Mateu, on es descriu com Jesucrist fou despullat al Pretori i coronat d’espines.

L’altre pas de la Confraria és el de “La verge de les Angoixes”, de l’autor Àngel Acosta i realitzat l’any 1999. Consta d’una figura central, la de la Mare de Déu, que reflecteix el gran sofriment i dolor que sent pel destí del seu fill. El més destacat és l’expressió del seu rostre on es poden observar unes llàgrimes realçades amb vernís sintètic per donar-li més realisme. També hi destaca una daga que duu clavada al cor i la corona de plata amb pedres incrustades. Aquest és l’únic pas que en el seguici de la processional va protegit sota un pal·li.

Els passos pertanyen a la Confraria de la Puríssima Sang, l’única que en té dos. Aquesta confraria fou fundada l’any 1558, tot i que, els seus estatuts foren aprovats el 1587. Des de finals del segle XVI havia tingut una església pròpia, però aquesta fou enderrocada el segle XX. Actualment, té la seva seu al Col·legi Diocesà de la Sagrada Família.

Els hàbits d’aquesta Confraria són de color vermell amb una capa blanca i un escut brodat que duu la creu i encerclada per la corona d’espines.

El cinquè pas és el de “Jesús davant Pilat” o “Pas de l’Ecce Homo” i fou elaborat pels Tallers Salesians de Barcelona el 1942, quan l’alcalde de la ciutat l’encomanà fer. Consta d’un total de 5 figures.

El pas, pertany a la Confraria de l’Av. de Santa Clara, que fou fundada l’any 1996 per l’associació de veïns del barri de Santa Clara amb l’objectiu d’acompanyar aquest pas que no tenia confraria des de feia temps. La majoria dels seus membres són veïns del barri que pertany al monestir de les clarisses. La seva vesta està inspirada en l’hàbit de les monges d’aquesta ordre i és de color marró fosc amb la capa de color beix i que duu un escut brodat amb la figura de Jesús.

El sisè pas és el de “Jesús de la Passió”, conegut com el Pas del Natzarens, i va ser construït per Claudi Rius l’any 1942. Consta d’una figura central, la de Jesús amb la Creu a l’esquena. Aquest pas es va inaugurar després de la guerra, ja que l’existent fins aleshores, havia desaparegut. L’anterior comptava amb més figures, i una d’elles era “l’Espieta”, tan característica de la Setmana Santa d’aquella època.

Aquest pas pertany a la Confraria dels Natzarens de Jesús de la Passió, que té els seus orígens en els Antics alumnes dels Germans en les Escoles Cristianes. La confraria es fundà l’any 1930, en el qual participà per primer cop en la processó del Diumenge de Rams.

El seu hàbit és de color morat i duu una creu brodada amb la corona d’espines. També porten un cinturó blanc amb els set nusos.

El setè pas és “El Despullament”, també anomenat Pas del Sagrat Cor, elaborat per Àngel Acosta el 2004. Consta de tres figures i no es considera una rèplica de l’anterior desaparegut durant la guerra, ja que aquell contenia cinc figures.

Aquest pas pertany a la Confraria del Sagrat Cor de Jesús, fundada l’any 1999 i que deu el seu nom a la gran devoció que el poble de Jesús sempre ha tingut al Sagrat Cor.

Els seus primers confrares es van proposar recuperar aquest pas que s’havia perdut durant la guerra. Les seves vestes duen un hàbit de color siena brillant amb la capa de color negre i amb un escut del Sagrat Cor brodat.

El vuitè pas és “Ecce Mater Tua”, és a dir, “Heus aquí la teva mare”, de l’autor Innocenci Soriano-Montagut. El pas, també anomenat Pas del Patronat, es va construir el 1958 i consta de tres figures.

El pas pertany a la Confraria Maria Immaculada. L’any 1619 es fundà una confraria sota l’advocació de Maria Immaculada a l’església Sant Antoni dels Pagesos. No es tornà a recuperar fins en temps de la postguerra, quan els membres del Patronat Obrer de la Sagrada Família van decidir donar-li una nova vida i recuperar el seu pas el 1958. Aquell mateix any ja va se’l va poder veure desfilant pels carrers de la ciutat, tot i que, no va ser finalitzat fins el 1959, moment en el qual incorporà la seva última figura, la Mare de Déu.

Les vestes llueixen un hàbit de color blanc amb una capa i un cíngol de color blau cel. Porten guants de color blanc.

El novè pas és el “Crist Crucificat” o “Crist de la Puríssima”. Originàriament, aquest pas fou construït per Fray Humile de Petràlia, el 1635. Durant la guerra, el van intentar cremar i el van lligar amb unes cordes però finalment no van poder endur-se’l. Molt temps després, el van trobar a la mateixa església i no s’havia cremat. Actualment, es conserva al convent de la Puríssima Concepció Victòria. El 1954 es va realitzar una còpia per part dels germans Aleixendri i aquesta és la que actualment conté el pas. A més, el pas conté una relíquia amb un petit fragment de les cordes amb les quals van lligar el Crist i també altres relíquies, com la de Gil de Frederic.

El pas pertany a la Confraria del Sant Crist de la Puríssima fundada l’any 1659 per tal de portar i custodiar la imatge del Crist, que és invocat per demanar pluges. El pas no havia participat mai en la processó del Diumenge de Rams i no va ser fins acabada la Guerra Civil que començà a sortir-hi. El vestit de les vestes d’aquesta confraria vol imitar l’hàbit de les monges del convent i és de color blanc amb una capa negra i un cordó del mateix color que duu els nusos franciscans i el rosari.

El desè pas és “El davallament de la creu”, conegut per la ciutadania com a Pas de la Banca perquè la Confraria va tenir el seu màxim esplendor en el ressorgiment del Banc d’Espanya i en la fundació del Banc de Tortosa, en 1881. Fou creat per Enric Monjo el 1952.

Aquest és el pas més representatiu, ja que conté un total de set figures, les quals, són de mida real. A diferència de tots els altres, els seus colors són molt vistosos, sobretot, en les seves vestidures. Per tal de ressaltar l’expressió, el volum i els colors es fa un acabat amb àcids corrosius, aplicats amb molta cura, per tal de destacar-ne l’or. La seva escultura més rellevant és la de Maria Magdalena, ja que es troba reproduïda a la Catedral de Washington. A més, el pas consta de la calavera d’Adam i un conjunt de claus molt antics pertanyents d’una església i que van ser una donació per al conjunt escultòric.

Des de l’any passat, el pas compta amb una relíquia pròpia elaborada amb jaspi de la Cinta i que té un gravat de la petxina dels pelegrins del Camí de Sant Jaume. La peça vol ser una reproducció de l’escut franciscà i compta amb relíquies de Francesc d’Assís, Enric d’Ossó, de Mossèn Sol, Rosa Mª Moles i la beata Mª Cinta Patrocinio.

Aquest pas pertany a la Confraria de les Cinc Llagues, fundada l’any 1930, i degut al seu pes, és dut per vuit confrares en totes les processons. La seva advocació religiosa està relacionada amb l’ordre dels franciscans i data del segle XIII, en plena Baixa Edat Mitjana. La confraria no es fundà fins el 1930, moment d’importància del sector bancari, i fou fundada per persones vinculades en aquest sector.

Durant el període de la Guerra Civil, aquest pas també es va perdre i no va ser fins el 1950 que es començà a construir-se el nou. L’obra va ser pagada a partir de les aportacions dels bancs i caixes d’estalvi de la ciutat i per les quotes dels confrares. Coincidint amb la inauguració del pas van decidir confeccionar uns nous hàbits. El 1995, es provocà intencionadament un incendi que va perjudicar la plataforma, els guarniments i la instal·lació elèctrica del pas. Afortunadament, les figures no van patir cap desperfecte.

L’any 1997, es constitueix la Germandat de les Cinc Llagues, que obté el reconeixement jurídic i del Bisbat de Tortosa. A més, la confraria també té l’estendard més antic. Les vestes de la confraria duen una túnica grisa amb un cordó vermell que té els set nusos franciscans. La capa i el capirot són negres i duen l’escut brodat a l’alçada del pit i a la banda esquerra de la capa.

L’onzè i últim pas és el de “La Pietat” o Pas de la Passió, i va ser construït el 1941, per Innocenci Soriano-Montagut. Consta de dues figures i, principalment destaca per les vestidures de la Mare de Déu que contenen tocs de pa d’or imitant una tècnica antiga.

Aquest pas pertany a la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, fundada al 1724. Aquesta confraria disposava d’una església pròpia situada al davant del Convent de la Puríssima i des dels seus orígens, el seu objectiu ha estat commemorar els sofriments de Maria. Fins l’any 1936 s’hi guardaven la majoria de passos de la ciutat. El paper de la Confraria ha estat força important a la nostra ciutat, ja que des del 1806 que es responsabilitza de l’organització de la Processó de la Passió.

La Confraria de la Mare de Déu dels Dolors havia estat una de les més nombroses del territori perquè aplegava confrares i penitents vinguts d’altres confraries. Les seves vestes vesteixen un hàbit i un cinturó de color negre. Al pit duen brodat l’emblema dels Set Dolors de Maria, un cor travessat per set espases. Tradicionalment, el vestit s’anava enriquint amb diversos brodats daurats.

La tarda del Diumenge de Rams va tenir lloc la processó per excel·lència de la Setmana Santa tortosina, la Processó de la Passió o Processó del Diumenge de Rams.

Els seus orígens es remunten a l’any 1806, en el qual es creu que la processó, ja existent dels Disciplinats, organitzada per la Confraria de la Puríssima Sang, havia anat incorporant altres associacions gremials des del segle XVI.

D’altra banda, la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, a poc a poc, com a d’altres ciutats, va voler implantar un acte relacionat amb la seva devoció. En aquest any es decideix fusionar ambdós actes per fer-ne un de molt més significatiu i rellevant. Tota aquesta informació però, és molt escassa perquè la majoria de documents es van perdre durant la guerra.

A partir d’aquell moment, la processó va adquirir una singularitat pròpia que s’ha mantingut fins als nostres dies. A més, des d’aleshores, compta amb una participació popular on es mostren els costums i tradicions dels tortosins. De mica en mica, es va produir un increment de visitants, tot i que, s’ha de reconèixer que aquesta processó ha hagut de passar períodes molt bons i d’altres de decadència. Per tal de millorar-la, es van començar a reconstruir els passos perduts per la guerra i van passar de ser duts pels portants, a convertir-se en grans passos duts en una plataforma semblant a les carrosses.

Actualment, la processó és organitzada per part de l’Agrupació de Confraries de la Setmana Santa. Es conserva el format instaurat en aquella època, tot i que, s’hi han anat afegint alguns canvis. A la processó, hi participen totes les confraries amb els seus respectius passos i estendards. També compta amb la participació de la Creu dels Improperis i l’estendard de l’Agrupació de Confraries, que es dut per un membre de la confraria i pels borlistes designats cada any.

S’inicia amb els Armats de la Sang de Reus, liderats pel capità manaia. També hi participa la Banda de Cornetes, Gaites i Timbals de la Reial Germandat de Jesús de Natzarè, de Tarragona; la Banda de cornetes i tambors “Verge de la Misericòrdia”, de Reus; la Banda de Tambors del Sagrat Cor de Jesús, la Banda de Tambors de la Immaculada, “Els Batecs” o la Banda de la Confraria del Crist dels Mariners, de Vinaròs.

A més, com a cloenda, hi desfilen les autoritats de la ciutat amb l’acompanyament de la Banda Municipal de Música de Tortosa. La processó també és única pel fet de conservar la tradició llevantina d’obsequiar al públic amb caramels, per tal de treure el mal gust de boca produït per la visió dels sofriments del Nostre Senyor, representats als passos.

La setmana començà amb un taller de manualitats on els nens han pogut elaborar els seus propis titelles de natzarens i mitjançant el joc i la dinàmica, s’han pogut apropar més a la Passió i als seus trets característics.

Dimarts, es va fer el tradicional Concert de Música Sacra, a càrrec del Grup de Cambra Celestial, a la Cripta de la Reparació. Els diners recaptats en la venda d’entrades del concert es destinaran a favor de Càritas.

Pel que fa a dimecres, es va inaugurar l’exposició fotogràfica “La Setmana Santa des de l’objectiu d’un fotògraf. Paco Boluña”.

L’acte es va emmarcar dintre del Cicle de conferències de la Confraria dels “Hermanos de la Salle”, en el qual van voler dirigir aquest reconeixement al fotògraf Paco Boluña, ex-alumne del Col·legi de la Salle de Tortosa.

La presentació va comptar amb la presència de la presidenta de l’Agrupació de Confraries de la Setmana Santa, Cinta Fontanet, que va voler agrair la participació dels ex-alumnes del Col·legi de la Salle en la Setmana Santa, un any més.

La regidora de l’àrea de Serveis a les persones, Anna Algueró, explicà que aquesta “és una conferència diferent que ens mostra les diferents visions de la Setmana Santa”. Va agrair la iniciativa de “Los Hermanos de la Salle” i també la col·laboració del Centre d’Interpretació de la Setmana Santa per haver acollit l’exposició.

Per la seva banda, el fotògraf, Paco Boluña, va parlar de la seva afició per la fotografia, on deia, que “vaig començar a aficionar-me al final de la meva estada al Col·legi de la Salle”. També explicà que el nostre dia a dia “és ple de casualitats” i que “s’ha d’estar pendent de quan s’ha de fer una bona foto”.

De l’exposició, destacà que tot i ser de la Setmana Santa, hi apareixien pocs passos, ja que, s’havia centrat en les persones protagonistes d’aquests esdeveniments, sobretot, els nens. Finalment, encoratjà a la ciutadania dient que “gaudeixin de l’exposició al igual que jo ho faig fent fotos”.

La nit del Dijous Sant és la més emblemàtica i impactant de tota la Setmana Santa de Tortosa, i és que quan falta poc més de mitja hora per a les 24:00h, els carrerons del Casc Antic de la ciutat s’omplen de gom a gom i són un anar i venir de gent, molts d’ells tortosins, tot i que també hi trobem visitants vinguts d’arreu, que, aspectants, esperen l’arribada del Sant Crist de la Puríssima a la Plaça de la Immaculada, tot un indici perquè s’iniciï la Processó del Silenci.

Aquesta processó ha hagut de passar per diferents moments, ja que a causa de la fusió de les processons esmentada anteriorment, va acabar desapareixent. No fou fins el 1996 que es va decidir recuperar aquesta processó que, tradicionalment, desfilava pels carrers de la ciutat a partir de les dotze de la nit i comptava amb la participació de totes les confraries i dels passos de “L’Oració de l’Hort”, “La Mare de Déu de les Angoixes” i el de “Jesús de la passió”. Des del 2004 ençà, es va decidir recuperar els seus orígens, i la processó també s’ha convertit en un dels principals atractius de la Setmana Santa tortosina, degut a la seva espectacularitat.

La processó, com ja hem dit, s’inicia a la Plaça de la Immaculada sota un únic so, el dels tambors de les confraries que l’encapçalen i la tanquen. Entre ells, hi desfila el “Sant Crist de la Puríssima” i la “Creu dels Improperis”, portats per diversos confrares a les espatlles. Un dels llocs més emblemàtics per veure-la és a la Plaça de l’Absis, on a mesura que s’aproxima la processó, s’apaguen els llums i es presencia l’espectacularitat, tant visual com sonora del conjunt.

Un altre moment molt recomanable és el seu final, que té lloc al Convent de la Puríssima Concepció Victòria, i compta amb l’entrada del “Sant Crist de la Puríssima” i de tots els estendards de les confraries.

A l’exterior del convent se situen tots els tamborers de les confraries formant un passadís per on passen el “Sant Crist de la Puríssima” i la “Creu dels Improperis”. Un cop entra al convent, és col·locat en una plataforma per tal que la gent pugui apropar-s’hi per venerar-lo.

Divendres Sant, el darrer dia de la festivitat del calendari litúrgic, s’inicia amb el tradicional Via Creus, al Calvari de Santa Clara, i prossegueix amb la Processó del Sant Enterrament, que simultàniament, també es celebra al poble veí de Jesús.

Els seus orígens cal situar-los a mitjans del segle XVI, quan un canonge de la Seu de Tortosa establí que se celebrés una processó cada Divendres Sant i que aquesta, fos organitzada pels canonges de la Seu i sortís de la Catedral. Hi ha documents que demostren que la muller del vescomte de Castellbò, Oliver de Boteller, ja organitzava una processó per aquesta data i amb sortida des de la Catedral.

Actualment, la processó l’organitza l’Agrupació de Confraries de la Setmana Santa i compta amb la participació dels passos que escenifiquen la mort de Jesús i el pas del “Crist Jacent del Sant Sepulcre de la Catedral”, acompanyat pels natzarens, magdalenes i penitents.

Els passos que conformen les nostres processons, els seus elements més característics i una exposició permanent que compta amb una mostra de cadascun dels hàbits característics de cada confraria, es poden visitar durant la resta de l’any al Centre d’Interpretació de la Setmana Santa, ubicat a l’antiga Església de Sant Antoni Abat, al C/Montcada.

Aquesta església havia estat propietat dels pagesos que la van adquirir per a la seva confraria. Actualment, està restaurada perquè es va cremar durant la guerra i l’únic que en queda d’aquella època són algunes de les pintures que hi ha en un arc de la primera capella, obra del pintor Antonio Cerveto.

La Setmana Santa de la ciutat de Tortosa ha anat creixent i s’ha anat consolidant al llarg dels anys fins al punt d’haver acabat consolidant-se com un atractiu turístic més. De fet, tots aquests detalls i el seu espectacular conjunt escultòric és allò que la fa tan especial i l’acaba distingint d’altres que hi tenen lloc a Catalunya.

Tortosa, Terres de l’Ebre, 6 d’abril de 2015

Redactat per: Irene López