Reportatge VI: La Setmana Santa Tortosina

Com ja és tradició, el dia anterior al Diumenge de Rams, es duu a terme el Pregó de la Setmana Santa, que enguany va ser a càrrec del Dr. Josep Mª Franquet i Bernis, director del Centre Associat de la UNED a Tortosa i director del campus nord-est de la UNED (Catalunya i Balears). El pregó, que es fa al Saló de Plens de la Casa Consistorial, fou presidit per l’alcalde de la ciutat, Ferran Bel; el vicari general de la Diòcesi de Tortosa, José Luís Arín; la presidenta de l’Agrupació de Confraries de la Setmana Santa, Cinta Fontanet i la resta dels membres de la Corporació Municipal i d’autoritats de la ciutat.

L’alcalde, Ferran Bel, va agrair a les confraries l’elecció del Dr. Josep Mª Franquet com a pregoner, ja que va ser un servidor de la ciutat i sempre està disposat a fer coses per Tortosa.

Pel que fa a Franquet, titllà “d’extraordinària i brillant” la tasca que han dut a terme des de l’Agrupació de Confraries en la conservació dels passos.

Explicà que “per descriure la nostra Setmana Santa, el millor és llegir el capítol del llibre del Mestre Moreira que és el que millor descriu totes les seves particularitats”.

Destacà alguns dels detalls de les processons que s’han viscut a la ciutat, com el fet que el capità manaia, que encapçalava la processó, fes maniobres espectaculars amb la bandera, però que, sovint, es veien perjudicades pel factor tant característic de les nostres terres, el vent.

També explicà detalladament la història dels passos de les diverses confraries i recità 4 poemes: en català, de Salvador Espriu; en castellà, de Lope de Vega; un altre en francès i finalment, “Com el temps passa”, en anglès.

L’alcalde de la ciutat fou l’encarregat de cloure l’acte i va voler agrair al pregoner tots els records i vivències que va explicar.

D’altra banda, va recomanar la visita a l’Exposició fotogràfica dels passos de Setmana Santa del 36, situada al Centre d’Interpretació de la Setmana Santa.

Tant l’alcalde, com la presidenta de l’Agrupació de Confraries, van informar que els dies 6,7 i 8 de febrer de l’any vinent, Tortosa serà la seu del VII Congrés de Congregacions, Confraries i Germandats de Setmana Santa de Catalunya. El Congrés serà organitzat per l’Agrupació de Confraries de Setmana Santa de Tortosa, la qual està molt agraïda pel fet d’haver assolit aquesta fita que serà clau per tal de donar a conèixer la ciutat arreu del territori i que, de ben segur, promocionarà el nostre ric patrimoni cultural.

L’església de Sant Antoni Abat, situada al carrer Montcada, actualment acull el Centre d’Interpretació de la Setmana Santa, on s’exhibeixen els diferents passos de les respectives confraries de la Processó de la Setmana Santa de Tortosa, l’Exposició fotogràfica dels passos del 36 i una mostra de tots els hàbits de les confraries.

Aquesta església, antigament havia estat propietat dels pagesos que la van adquirir per a la seva confraria. El 1875, Enric d’Ossó organitzà el moviment Teresià Apostolat en aquesta església. Actualment, està restaurada perquè es va cremar durant la guerra i l’únic que en queda d’aquella època són algunes de les pintures que hi ha en un arc de la primera capella, obra del pintor Antonio Cerveto.

La nostra processó compta amb un total d’onze passos i de deu confraries. Tots els passos, excepte el que pertany a l’EMD de Jesús, es poden visitar durant tot l’any al Centre d’Interpretació de la Setmana Santa, on s’explica la història de cada pas i confraria. A més, es pot visitar una exposició permanent que compta amb una mostra de cadascun dels hàbits característics de cada confraria, i que, molts d’ells, han estat donacions dels familiars d’importants confrares.

El primer pas és el de “L’Oració de l’Hort”, on ens mostra la imatge de Jesús resant tota la nit i acompanyat dels seus dotze apòstols que estan dormint sota l’ombra de l’olivera, que es podria considerar l’element més representatiu del pas. El seu autor és Carles Riba i fou construït el 1941. El pas consta de 5 figures de fusta policromada a base d’oli amb pigments. Els vestits d’aquestes estan fets de cartró pedra. El pas pertany a la confraria més antiga que participa en els actes de la Setmana Santa, la Confraria de Sant Antoni dels Pagesos, fundada l’any 1363.

El segon, és el de “La flagel·lació”, el seu autor és Claudi Rius i el construí el 1945. El pas consta de 4 figures fetes de blanc d’Espanya i decorades amb colors i pigments. Aquest pas pertany a la Confraria de la Mare de Déu del Roser, fundada l’any 1944.

El tercer pas és el de “La Coronació d’Espines” i és de l’autor Claudi Rius. Fou fabricat l’any 1948. També té 4 figures que han estat decorades amb diversos pigments i amb pa de plata per fer les armadures. El pas pertany a la Confraria de la Puríssima Sang, l’única que té dos passos. Aquesta confraria fou fundada l’any 1558 i des de finals del segle XVI havia tingut una església pròpia, però aquesta fou enderrocada el segle XX.

L’altre pas, que pertany a la confraria és el de “La verge de les Angoixes”, de l’autor Àngel Acosta i realitzat l’any 1999. Consta d’una figura central esculpida en fusta. El més destacat és l’expressió del seu rostre on es poden observar unes llàgrimes realçades amb vernís sintètic per donar-li més realisme.

El cinquè pas és el de “Jesús davant Pilat” i fou elaborat pels Tallers Salesians de Barcelona el 1942, quan l’alcalde de la ciutat el va encomanà fer. El pas consta de cinc figures fetes de blanc d’Espanya i pintades a base d’olis i pigments. En els seus vestits es va utilitzar la tècnica del puntejat.

El pas, pertany a la Confraria de l’Av. de Santa Clara, que fou fundada l’any 1996 per l’associació de veïns del barri de Santa Clara amb l’objectiu d’acompanyar aquest pas que no tenia confraria des de feia temps. La majoria dels seus membres són veïns del barri que pertany al monestir de les clarisses. La seva vesta està inspirada en l’hàbit de les monges d’aquesta ordre.

El sisè pas és el de “Jesús de la Passió”, construït per Claudi Rius l’any 1942. Consta d’una figura principal feta a base de fusta i amb preparació de blanc d’Espanya. Aquest pas pertany a la Confraria dels Natzarens de Jesús de la Passió, que té els seus orígens en els Antics alumnes dels Germans en les Escoles Cristianes. La confraria es fundà l’any 1930, en el qual participà per primer cop en la processó del Diumenge de Rams. No es va poder restablir la confraria fins després de la guerra. L’any 1942, es va inaugurar el seu nou pas.

El setè pas és “El Despullament”, d’Àngel Acosta. El pas va acabar d’elaborar-se el 2004. Consta de tres figures i la central és de fusta samanguila policromada i té una alçada d’1,8 metres. Aquest pas pertany a la Confraria del Sagrat Cor de Jesús, fundada l’any 1999 i que es proposà recuperar aquest pas que s’havia perdut durant la guerra.

El vuitè pas és “Ecce Mater Tua”, és a dir, “Heus aquí la teva mare”, de l’autor Innocenci Soriano Montagut. El pas es va construir el 1958 i consta de tres figures esculpides amb fusta. Els seus vestits consten d’una elaborada policromia que imiten l’estofat d’or i amb un acabat de betum de judea per donar-li un toc envellit. El pas pertany a la Confraria Maria Immaculada. L’any 1619 es fundà una confraria sota l’advocació de Maria Immaculada a l’església Sant Antoni dels Pagesos. No es tornà a recuperar fins en temps de la postguerra, quan els membres del Patronat Obrer de la Sagrada Família van decidir donar-li una nova vida i recuperar el seu pas el 1958.

El novè pas és el “Crist Crucificat” o “Crist de la Puríssima”. Originàriament, aquest pas fou construït per Fray Humile de Petralia, el 1635. Durant la guerra, el van intentar cremar i el van lligar amb unes cordes però finalment no van poder endur-se’l. Molt temps després, el van trobar a la mateixa església i no s’havia cremat. Actualment, es conserva al convent de la Puríssima Concepció Victòria. El 1954 es va realitzar una còpia per part dels germans Aleixendri i aquesta és la que actualment conté el pas. La seva figura és de fusta tallada i està tenyit amb vernís de color noguera per imitar el pas del temps i l’oxidació. La corona està formada per trossos d’esbarzer embolcallats. A més, el pas conté una relíquia amb un petit fragment de les cordes amb les quals van lligar el Crist i també altres relíquies, com la de Gil de Frederic. El pas pertany a la Confraria del Sant Crist de la Puríssima fundada l’any 1659 per tal de portar i custodiar la imatge del Crist, que és invocat per demanar pluges. El pas no havia participat mai en la processó del Diumenge de Rams i no va ser fins acabada la Guerra Civil que començà a sortir-hi. El vestit de les vestes d’aquesta confraria vol imitar l’hàbit de les monges del convent.

El desè pas és “El davallament de la creu”, del 1952. Fou creat per Enric Monjo. Aquest és el pas més representatiu, ja que conté un total de set figures, les quals són de mida real i estan fetes amb blanc d’Espanya. A diferència de tots els altres, conté una important policromia d’influència castellana. Els seus colors són molt vistosos i també compten amb pigments de pa d’or i de plata en les seves vestidures. Per tal de ressaltar l’expressió, el volum i els colors es fa un acabat amb àcids corrosius, aplicats amb molta cura, per tal de destacar-ne l’or. A més, el pas consta de la calavera d’Adam i un conjunt de claus molt antics pertanyents d’una església i que van ser una donació per al conjunt escultòric.

Des d’aquest any, el pas de la confraria ja compta amb una relíquia pròpia elaborada amb jaspi de la Cinta i que té un gravat de la petxina dels pelegrins del Camí de Sant Jaume. La peça vol ser una reproducció de l’escut franciscà i compta amb relíquies de Francesc d’Assís, Enric d’Ossó, de Mossèn Sol, Rosa Mª Moles i la beata Mª Cinta Patrocinio.

Aquest pas pertany a la Confraria de les Cinc Llagues, fundada l’any 1930, i degut al pes de les seves figures, és dut per 8 confrares en totes les processons. La seva advocació religiosa està relacionada amb l’ordre dels franciscans i data del segle XIII, en plena Baixa Edat Mitjana. La confraria no es fundà fins el 1930, moment d’importància del sector bancari i fou fundada per persones vinculades en aquest sector. Durant el període de la Guerra Civil, aquest pas també es va perdre i no va ser fins el 1950 que es començà a construir-se el nou. L’obra va ser pagada a partir de les aportacions dels bancs i caixes d’estalvi de la ciutat i per les quotes dels confrares. Coincidint amb la inauguració del pas van decidir confeccionar uns nous hàbits.

El 1995, es provocà intencionadament un incendi que va perjudicar la plataforma, els guarniments i la instal·lació elèctrica del pas. Afortunadament, les figures no van patir cap desperfecte. L’any 1997, es constitueix la Germandat de les Cinc Llagues, que obté el reconeixement jurídic i del bisbat de Tortosa. A més, la confraria també té l’estendard més antic.

L’onzè pas és el de “La Pietat”, construït el 1941 per Innocenci Soriano Montagut. Consta de dues figures fetes de blanc d’Espanya i recobertes amb diversos pigments. En destaquen les vestidures de la Mare de Déu que contenen tocs de pa d’or imitant la tècnica antiga de l’estofat en la seva acurada ornamentació. Aquest pas pertany a la Confraria Mare de Déu dels Dolors, fundada al 1724. Aquesta confraria disposava d’una església pròpia situada al davant del Convent de la Puríssima. Fins l’any 1936 s’hi guardaven la majoria de passos de la ciutat.

La primera processó que té lloc al nostre territori és la Processó de la Passió o la Processó del Diumenge de Rams i és la més rellevant de la ciutat. Els seus orígens es remunten a l’any 1806, en el qual es creu que la processó, ja existent dels Disciplinats, organitzada per la Confraria de la Puríssima Sang, havia anat incorporant altres associacions gremials des del segle XVI.

D’altra banda, la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, a poc a poc, com a d’altres ciutats, va voler implantar un acte relacionat amb la seva devoció. En aquest any es decideix fusionar ambdós actes per fer-ne un de molt més significatiu i rellevant. Tota aquesta informació però, és molt escassa perquè la majoria de documents es van perdre durant la guerra.

A partir d’aquell moment, la processó va adquirir una excel·lència i singularitat pròpies. A més, compta amb una participació popular on es mostren els costums i tradicions dels tortosins. Es va produir un increment de visitants, tot i que, s’ha de reconèixer que aquesta processó ha hagut de passar períodes molt bons i d’altres de decadència. Per tal de millorar-la es van començar a reconstruir els passos perduts per la guerra i van passar de ser duts pels portants, a convertir-se en grans passos duts en una plataforma semblant a les carrosses.

Actualment, la processó és organitzada per part de l’Agrupació de Confraries de la Setmana Santa. Es conserva el format instaurat en aquella època, tot i que, s’hi van afegir alguns canvis. A la processó hi participen totes les confraries amb els seus respectius passos i estendards. També compta amb la participació de la Creu dels Improperis i l’estendard de l’Agrupació de Confraries, que es dut per un membre de la confraria i pels borlistes designats cada any.

S’inicia amb els soldats romans liderats pel capità manaia. A més, com a cloenda, hi desfilen les autoritats de la ciutat amb l’acompanyament de la Banda Municipal de Música de Tortosa. La processó també és única pel fet de conservar la tradició llevantina d’obsequiar al públic amb caramels, per tal de treure el mal gust de boca produït per la visió dels sofriments del Nostre Senyor, representats als passos.

Degut a la fusió de les processons esmentada anteriorment, va desaparèixer la processó que se celebrava Dijous Sant. No obstant, el 1996 es recuperà aquesta processó, la Processó del Silenci, que desfilava pels carrers de la ciutat a partir de les dotze de la nit i que comptava amb la participació de totes les confraries i dels passos de “L’Oració de l’Hort”, “La Mare de Déu de les Angoixes” i el de “Jesús de la passió”. Des del 2004 ençà, es va decidir recuperar els seus orígens, i la processó també s’ha convertit en un dels atractius principals de la Setmana Santa tortosina, degut a la seva espectacularitat.

La processó transcorre pels carrers de la ciutat, especialment, els del casc antic, amb l’únic so dels tambors de les confraries que l’encapçalen i la tanquen. Entre ells, hi desfila el “Sant Crist de la Puríssima” i la “Creu dels Improperis”, portats per diversos confrares a les espatlles. Un dels llocs més emblemàtics per veure-la és a la Plaça de l’Absis, on a mesura que s’aproxima la processó, s’apaguen els llums i es presencia l’espectacularitat, tant visual com sonora del conjunt.

L’altre lloc més emotiu és el seu final, que té lloc al Convent de la Puríssima Concepció Victòria, i compta amb l’entrada del “Sant Crist de la Puríssima” i de tots els estendards de les confraries. A l’exterior del convent se situen tots els tamborers de les confraries formant un passadís per on passen el “Sant Crist de la Puríssima” i la “Creu dels Improperis”. Un cop entra al convent, és col·locat en una plataforma per tal que la gent pugui apropar-s’hi per venerar-la.

Divendres Sant, té lloc la Processó del Sant Enterrament. Els seus orígens cal situar-los a mitjans del segle XVI, quan un canonge de la Seu de Tortosa establí que se celebrés una processó cada Divendres Sant i que aquesta, fos organitzada pels canonges de la Seu i sortís de la Catedral. Hi ha documents que demostren que la muller del vescomte de Castellbò, Oliver de Boteller, ja organitzava una processó per aquesta data i amb sortida des de la Catedral.

Actualment, la processó l’organitza l’Agrupació de Confraries de la Setmana Santa i compta amb la participació dels passos que escenifiquen la mort de Jesús i el pas del “Crist Jacent del Sant Sepulcre de la Catedral”, acompanyat pels natzarens, magdalenes i penitents.

A més, al voltant de tots aquests actes de la Setmana Santa, es realitzen altres activitats com el Concert de Música Sacra, les conferències organitzades per les confraries, la Tamborada del Diumenge de Rams, les variades exposicions o l’anual Concurs de Dibuix.

Aquest any, ha estat el primer cop que s’ha fet una encesa de llums, anomenada “Passió i Solidaritat”, que consistia en apadrinar una espelma i fer una creu a la Plaça de la Cinta, en acabar el Concert de la Catedral. Els diners recollits en aquest acte es van destinar a les entitats benèfiques de Càritas i Creu Roja.

Aquestes són les principals característiques de la Setmana Santa de la nostra ciutat que la fan única i ben especial.

Tortosa, Terres de l’Ebre, 22 d’abril de 2014

Redactat per: Irene López