La Biblioteca
Marcel·lí Domingo acull una nova exposició fotogràfica
De la mà d’Hilari
Muñoz i de Magda Arasa ens endinsem a un paradís que ja mai més es podrà tornar
a veure, els racons més bells i amb més història de Síria: Palmira. Després del
pas d’Estat Islàmic per l’antiga ciutat de l’Imperi de Palmira, la major part
del seu temple i de les seves restes d’un importantíssim valor històric han
quedat molt malmeses o ja no es poden identificar. El temple ha sofert al llarg
dels últims mesos diferents detonacions a les seves principals obres d’art, a
més de saber des de fa poc que Estat Islàmic va executar el principal arqueòleg
responsable de les excavacions i de les troballes d’aquest antic oasi. Aquest
fet ha provocat la solidaritat amb la comunitat siriana aliena a aquests atacs
per part de moltíssima gent que havia tingut l’ocasió de conèixer Palmira.
Aquest és el cas de
l’historiador, Hilari Muñoz, i de la seva esposa, Magda Arasa, que hi van estar
de viatge fa molts anys i que van tenir l’oportunitat de realitzar tot un
seguit de fotografies que ara es poden considerar haver passat a la història o
més ben dit, que formaran part de la memòria d’un llegat històric, ara ja
irrecuperable.
Per tal d’apropar-les
a la ciutadania i per tal de posar en valor les restes de Palmira i
reivindicar-ne la seva importància, han apostat per fer una exposició
fotogràfica a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, amb textos d’Irene Prades.
Per la seva banda,
Hilari Muñoz, ha explicat que “en els seus orígens Palmira havia estat un oasi
i la seva economia va anar creixent molt ràpidament” i que “les ruïnes molt ben
conservades es van redescobrir al segle XVIII i al segle XIX es van fer les
pertinents excavacions i es va donar a conèixer la seva importància
arqueològica”. Muñoz ha condemnat els atacs al temple dient que “esgarrifa
veure tot el que ha passat” i que “sovint es parla d’un món molt bo, però, de
fet, no ho és tant com sembla”. Muñoz ha explicat que a Palmira es podien
visitar tombes monumentals, un arc de triomf, un gran teatre, un temple i
moltíssimes peces més i esgrafiats en un museu de la localitat.
La regidora de
cultura, Dolors Queralt, ha felicitat la iniciativa de tots fotògrafs per
organitzar l’exposició i per “descobrir l’oasi perdut per sempre a la ciutadania”.
A més, ha recordat una cita del poeta Gerard Vergés: “De cop comprenc que
l’home és la memòria”, per tal de referir-se a la memòria que queda en els
presents després d’una barbàrie.
Tortosa, Terres de
l’Ebre, 18 de desembre de 2015
Redactat per: Irene
López
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada