L'exposició permanent del Museu de Tortosa incorpora noves peces

Un eix cronològic interactiu complementa les novetats del museu i apropa Tortosa als visitants

El Museu de Tortosa, Històric i Arqueològic de les Terres de l’Ebre renova i eixampla el seu espai expositiu tres anys després de la seva obertura. L’equipament, que ja és tot un referent turístic i cultural per a la ciutat, va tancar el 2015 amb un total de 9.249 visites, un 20,8% més que l’any anterior i ara incorpora noves peces i nous formats explicatius als diferents àmbits de l’exposició permanent. L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i la directora del museu, Mª José Bel, han presentat aquest matí les millores incorporades.

A partir d’ara, els àmbits dedicats a Dertosa i a Turtuxa són els que incorporaran més peces noves, tot i que, tampoc es queden enrere la part dedicada als ibers i la planta superior.

D’entre les noves peces, procedents de diferents troballes i, fins ara, dipositades al fons de reserva del museu, en destaquen el vas i la tassa de ceràmica fets a mà dels ibers; la gerra de ceràmica amb tapa de ferro, la ceràmica nord-africana o el mapa de les rutes comercials de l’Alt Imperi romà de la Dertosa romana; el fogonet de ceràmica del període andalusí, l’ampolla oliera o la cassola de ceràmica, de procedència àrab.

Algunes d’aquestes peces han estat substituïdes per altres que en el seu moment havien estat cedides al museu i de les quals ja s’havia esgotat el termini, d’altres s’han sumat a la ja extensa representació del pas de les diferents civilitzacions per la nostra ciutat , o bé, s’han substituït per altres peces que eren menys escaients per als àmbits expositius. D’aquesta manera, doncs, podem trobar noves peces singulars com el fogonet de ceràmica andalusí, mencionat anteriorment, i que, suposadament, permetia escalfar els aliments o el mapa de les rutes comercials de l’Alt Imperi que s’ha pogut elaborar a partir dels diferents tipus de ceràmica que s’han localitzat a la ciutat.

Una altra de les millores ha estat l’adequació i presentació dels objectes exposats i de la superfície expositiva, ja que s’han modificat els elements de suport i s’han incorporat millores, com és el cas d’un mirallet que permet veure el filtre interior d’una gerra andalusina. El museu també ha incorporat un nou sistema de codis QR a cadascun dels àmbits que se suma al servei d'audioguia en diferents idiomes ja existent. Així es podrà comptar amb una millor interpretació del material exposat.

Pel que fa a la planta superior, cal destacar que s’ha incorporat un gran eix cronològic interactiu que pretén esdevenir un dels nous atractius museístics. L’eix, estructurat en diferents trams, comprèn el període que va des de la carta de poblament de la ciutat (1149) fins als bombardejos de la Guerra Civil (1938). Al llarg d’aquest repàs històric hi trobem vídeos interactius i explicatius com el que narra les diferents fases de la construcció de la Catedral de Santa Maria o el que ens permet visualitzar tots els llocs que van ser afectats per atacs aeris durant la Guerra Civil. A més, hi podem trobar diferents imatges i il·lustracions de miniatures de llibres de la Catedral, tractats de la ciutat, l’auca del general Cabrera, imatges panoràmiques de les visites de la ciutat, imatges antigues del museu o imatges realitzades amb les noves tecnologies o amb drons. Algunes d'aquestes imatges han estat cedides des de la Biblioteca Nacional de França, la Biblioteca Nacional d'Àustria o el Metropolitan de Nova York. La part més teòrica de l’eix, la de les explicacions, tampoc deixarà indiferent el visitant, ja que incorpora un sistema de pantalles i plafons mòbils que recullen allò més essencial de la història tortosina, com els que ens parlen del Pont de Barques, l’únic pas existent sobre el riu Ebre al segle XVI, les fortificacions, les muralles i els baluards, l’inici del culte a la Mare de Déu de la Cinta o el dibuix que va fer de la Tortosa renaixentista el pintor flamenc Anton Van der Wyngaerde.

Així doncs, des del Museu de Tortosa no només s’ha volgut seguir apostant per la difusió i per l’aproximació de la història de Tortosa a la ciutadania, sinó que també s’ha pretès posar en valor el llegat de tots els nostres avantpassats a partir de peces singulars que no havien format mai part d’una exposició o bé implicant l’ús de noves tècniques i noves tecnologies per mostrar l’essència del nostre territori des de totes les vessants possibles.

Tortosa, Terres de l’Ebre, 15 de febrer de 2016

Redactat per: Irene López